Lancy Dodem, portaveu de la Fundació Vicente Ferrer, va marcar dimecres a la tarda un dels moments més interessants i alhora emotius de les Jornades. La conferència unia dues conferències en una. D’una banda, ens va parlar de la Índia tal i com és. Una fotografia a un país immens on, segons Lancy Dodem, no hi ha pobresa, hi ha gent pobra. De l’altra, la taula rodona va servir també per fer conèixer a tots els presents la tasca que la Fundació porta duent a terme durant més de 40 anys. Anantapur és la ciutat on des de 1969 han estat ajudant a la població índia. Més de 1.800 persones col·laboren amb la Fundació i un 99% d’aquestes és població autòctona. El portaveu de la Fundació, fill del xofer i la cuinera de Vicente Ferrer, va ser apadrinat pel fundador: “jo vaig néixer a la Fundació”, comenta.
L’Índia s’està desenvolupant molt, s’està fent gran, es diu. Però quina part de l’Índia? Lancy Dodem ens ho aclareix: “s’està desenvolupant l’Índia moderna, són 4 empreses i 4 empresaris, no és tota la població.” Ell mateix ens explica que un 70% encara és població rural, mentre que només un 30% és Índia moderna. És un país molt gran, amb 27 estats, 27 idiomes i més de 1.000 dialectes. Això fa que a l’Índia hagin de conviure 27 móns totalment diferents i incomparables. Viuen en una democràcia i conviuen amb infinitats de religions, tot i que un 80% de la població practica l’hinduisme. La seva filosofia és viure l’avui: avui treballen, avui guanyen, avui mengen. El demà ja es veurà. El seu futur està en el present, així es construeix el futur. Viuen el moment, sense estrès, sense pressa. “Quan un indi diu que torna en 5 minuts, pot passar mitja hora o pot no tornar”, bromeja Lancy.
Més de 150.000 nens apadrinats, 1.600 escoles construïdes, 56.000 dones que aprofiten el fons femení per crear petits negocis i viure per elles mateixes, 20.000 nens discapacitats que poden anar a l’escola, 30.000 cases per donar sostre als més necessitats. Aquests són alguns dels miracles que Vicente Ferrer ha aconseguit durant tots els anys d’ajuda. I ara, amb l’absència del creador de la Fundació, no hem de pensar que la seva tasca s’aturarà. Ells demanen que la gent segueixi ajudant, doncs amb un petit esforç per part nostra estem oferint una gran ajuda a la gent d’Anantapur.
I si pretenien amb la conferència trobar alguna cosa dins dels estudiants de la facultat i fer pensar en tot allò que ens envolta, els felicitem, ho han aconseguit.
Sara Montesinos i Maria Roda
