Inici d’una cerca

Els joves són el nostre objectiu. Volem saber què fan, com són, com s’organitzen i què pensen els joves d’aquest país balcànic.

GROZD, l’Associació Ciutadana per a la Democràcia, és la primera organització de gent jove amb qui parlem. Pretenen crear una societat civil, inexistent a Bòsnia, mitjançant seminaris, cursos, projectes amb ONG’s; és a dir, crear un teixit social que reclami, que exigeixi als polítics l’acompliment de les seves promeses, la satisfacció de les necessitats del poble. La gent de GROZD ens fa veure que els joves i la societat en general no s’interessa per la política ni tampoc pels afers que els afecten. Un d’aquests, l’atur, que afecta prop del 60% de la població. Una xifra que ofega tan sols escoltar-la. Aquesta primera reunió ens serveix per fer-nos un esquema de la problemàtica que soporten els bosnis: la religió, les diverses nacionalitats, la falta de llocs de treball, el desencís general, l’educació i la divisió territorial del país.

I de l’organització formal al moviment activista. DOSTA és una organització multiètnica que lluita, pràcticament de forma literal, contra els nacionalismes, contra la corrupció política, però també pretén dir alt i fort, no només als polítics sinó a les religions, a les famílies i persones que encara fomenten l’odi, que ja n’hi ha PROU. Creuen en el moviment i en les accions de resposta, al contrari del què fomenten altres entitats (com GROZD, o els Centres Civils). Sovint són acusats d’enrarir el clima, de carregar amb problemes innecessaris el conflicte interètnic.

La primavera passada organitzaren manifestacions, algunes d’elles amb un fort component agressiu, contra la mort d’un jove a l’estació de tramvia. Alguns van anomenar-ho “la Primavera de Sarajevo”. El forjador d’aquest concepte fou Federicco, un italià d’origen croat que de tant en tant col·labora amb un rotatiu italià. Ell també té el país balcànic apamat; coneix la seva gent, què pensen i com viuen. Pels joves Bòsnia és la “presó” de les seves aspiracions. Com a joves els somnis són la matèria primera de les seves vides, però l’estructura de l’estat, tant econòmica com social, ofeguen i oprimeixen els anhels de la joventut. Una estructura obsoleta, fruit dels acords de pau post-bèl·lics i no pas d’una constitució. “Els acords de Dayton del 1995 són les barreres que impedeixen el creixement del país”, assegura.

Pel carrer, malgrat trobar molts turistes, també hi ha nois i noies de Sarajevo o dels voltants. Joves que van viure la guerra, que hi van perdre algun familiar o amic, joves que tot i voler ser oberts carreguen el pes de la rancúnia que transmeten la majoria de famílies. La gent gran, principal damnificada de les neteges ètniques d’ambdues bandes de la guerra, fomenta encara l’odi al diferent. Un diferent pràcticament idèntic; si més no, físicament, croats, bosniacs i serbis són iguals, de raça eslava. Els diferencien la religió (catòlica, musulmana i ortodoxa respectivament) i, per tant, els noms. D’aquesta manera la única forma de reconèixer l’ètnia a la qual pertany un individu (a no ser que el trobem en un lloc religiós o abillat segons la religió) és preguntant el nom i el cognom.

Jordi Asturgó