Alberto Contador ha guanyat el Tour de França, és el que tots hem vist. Però en aquest article us vull explicar un altre Tour, el del periodista, el que es viu a cada moment a la sala i a les tribunes de premsa.
El meu viatge va començar per aconseguir una acreditació i poder seguir el Tour uns dies. Vaig poder viure una experiència única. Vaig arribar a Valènce, després d’una brutal pallissa de 8 hores en autobús i amb mal d’esquena. Després, per això, es va poder compensar en una sessió a la piscina de l’hotel al matí i esprint de Cavendish. A la sala de premsa la gent es començava a avorrir: “què hem d’escriure?”, deien uns. Això sí, aquell dia a la zona per dinar habilitada hi havia una carn de xai boníssima. Després, i com cada dia, hora i mitja per arribar a l’hotel. Uns dies aquests que pot ser bonic com un chateau preciós o un Étap hotel amb una habitació feta pols.
L’endemà, etapa amb arribada a Mende. Què gran es Joaquim Rodríguez, el “purito”. I es va parlar per primer cop en català a la sala de premsa. Aquell va ser el dia de glòria de l’Arcadi Alibés de TV3, qui va assumir un rol molt important aquell dia. No sempre guanya una etapa com aquesta un corredor de casa. I els periodistes d’aquí emocionats. Escrivien sobre Purito. I també sobre Lance Armstrong, que no parava de perdre minuts. I també s’havia de preparar l’etapa als Pirineus. Jo de mentre seguia investigant. Veient quanta gent es mou amb el Tour. Quanta afició. Molt diferent de Catalunya. Però el que més em va sorprendre és tota aquella gent que dormia a sota els camions. És tota aquella gent qui fa el Tour de nit per muntar-ho tot i que després dorm de nit. I també els de la caravana publicitària, que pràcticament no tenen temps per fer res. I a més com plovia aquell dia. La sala de premsa s’estava inundant.
Ja era dissabte, etapa amb arribada a Rodez. Victòria de Vinokurov. Aquell dia ja hi havia més a explicar. I Armstrong seguia perdent temps. Era la notícia, per molt que perdi, sempre Armstrong. Sempre.
Després a dormir i etapa amb arribada a AX3 Domaines. El món era Contador. Un ambient molt festiu. Però al final de l’etapa res de res, Schleck seguia líder i els periodistes no sabien què dir perquè no s’atacaven entre ells. El Tour semblava avorrit.
Aquell dia vaig visitar la Village Départ. El millor detall són les cadires hollywoodianes amb els noms dels millors del Tour com Indurain, Hinault o fins i tot Bahamontes. Un ambient molt festiu.
Dormir a un hotelet de carretera i cap a l’etapa polèmica. Havia d’atacar Alberto Contador a Bagneres de Luchon quan Andy Schleck va treure la cadena? La premsa estrangera el va xiular. La local el va aplaudir. Fins i tot, Hinault va dir “que aprengui a canviar la cadena”. Quin rebombori a la sala de premsa. Els periodistes l’atacaven i altres l’intentaven salvar. Hi va haver molt per escriure aquell dia. I molta polèmica a les xarxes socials. Després de moltes hores de viure aquest dia, dormir a la Vall d’Aran. Llàstima que a la una de la matinada a Contador se li acudís penjar un vídeo demanant disculpes. A dormir tard. I sempre amb molts quilòmetres a sobre, fent esforços per no dormir-te.
I al aixecar-me vaig tornar a la Village. I després cap a Barcelona. Els Europeus d’Atletisme esperaven.
Fotos i article de @miquellv
Marcel Sanromà
28 juliol 2010
S'agraeixen molt aquestes contracròniques que posen de relleu la feina que fem els qui anem darrere les coses, i que sovint s'oblida en quines condicions hem de treballar. I ara parlo només del què conec, que és cobrir de manera penosa, gairebé infrahumana, apilats de qualsevol manera amb les cames creuades, una conferència de premsa. O sigui que no em vull imaginar coses com aquestes. De tota manera, jo m'he fotut pallisses d'autobús de fins a 16 hores i això sí que és una experiència contundent.
Felicitats.
enricmauri
28 juliol 2010
Molt guapa l'experiència! Com diu en Marcel, mola també veure l'altre cara de les coses, en aquest cas del periodisme.
Esperem llegir la segona part amb l'experiència dels Europeus d’Atletisme de BCN!