La porta de la Facultat de Comunicació Blanquerna és un niu d’històries. Un lloc on es forgen amors, es constaten desamors, es fan plans pel cap de setmana, es concreten calendaris de treball… de tot. Però si destaca per alguna cosa és pel fum. Des que l’accés lateral per la Plaça Joan Coromines està més restringit, els fumadors s’han traslladat inevitablement a l’accés principal. Petit. És una concentració doblement molesta, perquè es col·lapsa i perquè et transporta l’aire i la ferum de bar a quarts de quinze al bell mig del carrer a qualsevol hora. La pudor del tabac s’estén a tot el distribuïdor de la facultat, gairebé fins la cafeteria.
Però no vull seguir donant la brasa amb el què passi a Blanquerna, perquè a la majoria dels mortals us importa un pèsol. Del que es tracta és de denunciar el perjudici que suposa per algú que no fuma i que no vol respirar el fum del tabac el veure’s obligat a suportar-ho, si vol fer coses tant senzilles i inevitables com sortir de la seva universitat.
Però aquest no és un article que vulgui defensar la prohibició del tabac. Seria la solució ideal, però cal tocar de peus a terra i entendre que això, avui dia, és tan inviable com erradicar la prostitució a cop de decret, per molt que alguns s’hi entestin. La opció alternativa és molt més senzilla, i en absolut nova, cal dir-ho. Apujar el preu del producte. És una qüestió simple. Imagino que algú trobarà recriminable aquesta alternativa, però si no pots evitar el perjudici per als fumadors passius, si més no, que l’administració recapti més diners per pagar el tractament públic contra el càncer de pulmó. Recapitulem. Si ara el paquet de Lucky Strike val tres euros amb cinquanta, que en valgui vuit. La xifra s’equipararia, així (amb permís de les oscil·lacions del canvi de moneda), als 11 dòlars que costa ara un paquet a Nova York, després que s’apugés l’impost el juny passat. Posem-ho en xifres. Aquell que fuma deu cigarretes al dia, passaria de gastar-se 52,50 euros al mes (a 3,5 euros el paquet) a dedicar-ne fins a 120 mensuals al vici. I no parlem dels fumadors empedreïts… multipliqueu per dos o per tres aquestes xifres! Per a més d’una i de dues persones seria una despesa inassumible i podria decidir excloure el tabac de la llista de productes que queden exclosos de l’acte d’ajustar el cinturó en temps de crisi; i qui pogués mantenir el vici faria un gran favor a l’administració. Perquè, al loro, multipliquin la xifra, multipliquin i veuran. Tot aquest IVA… riguin-se vostès dels bons de la Generalitat!
Jose Polo
29 octubre 2010
Marcel, em sembla que no saps del tot el que proposes. Estic d'acord amb la nova llei del tabac tot i ser fumador. Crec que el dret a viure de manera sana ha d'estar per sobre del dret que jo també tinc a matar-me lentament. (no estic gens d'acord amb la forma que s'ha aplicat però això ja és una altre cosa).
A casa meva som quatre persones. Tres, fumadors. Ara mateix, només una persona pot aportar un sou mes a mes. Servidor va fent aportacions extres amb el que treu d'això de fer de periodista que ja saps que és ben poquet. Si fan el que tu dius amb els preus, et puc ben assegurar que econòmicament a casa meva tindríem un greu problema. Si optem per deixar de fumar tots, com també proposes, també tindríem un altre problema de caire psicològic i d'estabilitat en la relació entre nosaltres (tu com no fumador dubto que ho puguis entendre però la cosa és així de trista). Així que considero que vas errat, però molt errat. Si la solució als problemes econòmics de la generalitat és aquesta, malament anem.
Marcel Sanromà
29 octubre 2010
Puc entendre el tema psicològic, perquè jo vaig convèncer a ma mare perquè deixés de fumar i tinc algun altre familiar que quan intenta deixar-ho es fot d'una mala llet espectacular. Però penso, amb tot convenciment, que la salut dels que no volem fumar, ni activa ni passivament, ha d'anar per davant. És una qüestió de prioritats, i ja procuraré explicar-me millor i concretar més la proposta en el (II). Tot i això, soc perfectament conscient que és una proposta radical i complicada.
Cláudia Morán
29 octubre 2010
Totalmente de acuerdo con Jose. Además, lo único que se conseguiría aumentando el precio sería fomentar el mercado negro, y te aseguro que para los fumadores empedernidos de los que hablas, la subida de los precios difícilmente hará que les hagan dejar el tabaco. No es tan simple como tú lo ves, y los dirigentes políticos lo saben.
Y por otro lado, tanto que el Gobierno se rebela ahora contra el tabaco, es pura hipocresía: es uno de los productos que más dinero les aporta, y lo saben. ¿Subir los precios para contribuir a la salud pública? Yo creo que es más bien para contribuir al bolsillo.
Marcel Sanromà
29 octubre 2010
Bueno, ¿y entonces qué hacemos? La sanidad pública paga la mayoría de tratamientos contra el cáncer de pulmón. No tengo cifras, pero es evidente que las mútuas siguen siendo algo minoritario. Ojo, y eso es buena señal y así debe ser. Pero me parece razonable pensar que si el tabaco es algo tan brutalmente instalado en la sociedad que no se puede eliminar, al menos aumente la presión contra la droga en cuestión y que eso repercuta en las arcas del estado.