La primera taula rodona la van iniciar Xavier Peytibi (@xpeytibi) i Saül Gordillo (@saulgordillo), que van emfatitzar sobre els diferents usos i estratègies amb els quals es pot treure suc a les tecnologies 2.0, però també sobre la mala praxis i els errors que es poden cometre amb aquestes eines. Així mateix, el primer tema a tractar fou el posicionament dels polítics a la xarxa. Peytibi va destacar nou punts a seguir per fer una bona campanya virtual, entre els quals destaca la comunitat, perquè gestiona millor la política 2.0 i “pot fer sentir emocions a la ciutadania” i genera bons continguts, sense els quals “difícilment generarem interès i la gent no ens seguirà”. En segon lloc, Saül Gordillo va subratllar la importància de la interacció que hi ha actualment, “la informació no és vertical sinó horitzontal”. També va esmentar els problemes que pot suposar tenir una administració o un grup de treball 1.0 i els conflictes que pot generar. Va acabar la seva compareixença traient rellevància a la demonització de les xarxes socials sentenciant “si ets bocamoll, ho ets sempre. El problema no és el 2.0 i Twitter”.
El segon torn de conferenciants fou per Yuri Morejón (@yurimorejon) i Albert Sáez (@ascsit), que van parlar de la relació entre el periodisme i el poder polític. Morejón va obrir el debat i es va centrar en la funció que han de fer els periodistes envers la imatge que han d’oferir o mostrar els polítics, de manera que va acabar asseverant: “Per què hem de comunicar en imatges? Perquè es queden més a la memòria de la gent. Al final oblidarem el que ens han dit, però no el que ens han fet sentir”. D’altra banda, el professor Albert Sáez va subratllar la dissidència que hi ha entre periodisme i política, i va afirmar que, des de l’aparició de les noves tecnologies, els polítics s’alegren perquè creuen que s’ha acabat l’autocràcia periodística. Altrament, també és important recordar que d’ençà de l’aparició del 2.0 “els partits han perdut el monopoli de la representació política”.
Finalment, els protagonistes de la darrera taula rodona van ser els caps de campanya dels diferents partits amb representació parlamentària al Congrés de la Generalitat. Si cal ressaltar una reflexió en concret segurament seria que les campanyes electorals no tenen tanta força com la gent es pensa, el que segueix movent el món de la política és el boca-orella. Fins el punt que Ignasi Llorente (@illorente) (@esquerra_ERC) es lamentà: “Per què ens vàrem fotre una hòstia electoral? Doncs no ho sé”.
