DAVID PLANELLA (@davidplanella)/ Comença el ball de carnavals. Aquests dies, el país es disfressarà de festa i a Vilanova i la Geltrú més que a cap altre lloc. Fa 250 anys que a la capital del Garraf el carnaval es viu com si fos la festa major de la ciutat. Des del dijous gras, el dia de la merengada, fins al dimecres de cendra. Una setmana intensa farcida d’història i de tradició que si s’ha mantingut tants any ha estat gràcies al paper de les entitats de la ciutat. En tenen més de 50 i totes estan agrupades dins la Federació d’Associacions per al Carnaval (FAC).
250 anys ininterromputs
Vilanova sempre ha celebrat el carnaval. Això que sembla tan evident ho poden dir ben poques ciutats. Al 1939, coincidint amb la victòria definitiva de les tropes franquistes, el dictador va prohibir els carnavals, cosa que ja havia fet dos anys abans en els territoris de l’estat que ja controlava. Davant l’ordre franquista, la majoria de poblacions catalanes van abaixar el cap, algunes van canviar-lo de data i només Vilanova el va continuar celebrant els dies que tocaven. Per això, durant uns anys el vilanoví va ser el Carnaval de Catalunya i des del 1985 és considerat patrimoni d’interès nacional, segons la Generalitat.
La guerra més dolça
Dijous els vilanovins i vilanovines s’empastifen de merenga els uns als altres en la Merengada, divendres reben Sa Majestat el Rei Carnestoltes en l’Arrivo i dissabte esperen el Caramel, un personatge panxut que imita la forma d’un caramel rodó i que dóna protagonisme als més petits. Tot plegat és un preludi de luxe per al plat estrella de la festa: el diumenge de comparses. Aquell dia, la ciutat fa goig i molt bona olor, perquè el gran protagonista és el caramel, el caramel escrit en minúscula, el de veritat.
El comparsers, amb quilos de caramels dins d’un farcell que hauran de portar tot el matí a l’espatlla, i les comparseres, amb els clavells i els mantons tradicionals, salten i ballen agafats de bracet pels carrers de la ciutat i llancen els caramels contra tots els que es troben al camí. Classificats per banderes i ben acompanyats per la xaranga, que fa créixer la pell de gallina dels vilanovins quan fa sonar el Turuta, una marxa militar que funciona com a himne, avancen fins a la Plaça de la Vila, on se celebra la gran batalla final. Allà ningú té pietat de ningú. Es tracta d’esgotar tots els caramels que encara quedin als farcells i quan per la megafonia sona la mítica frase “Comparsers, la plaça és vostra!” l’eufòria es desferma. Comença la guerra més dolça. No hi ha treva.
I si a algú no li convenç un carnaval tradicional, a pocs quilòmetres de Vilanova hi ha Sitges. Però aquesta ja és una altra història, molt diferent…
Retransmisió de CanalBlau de Les Comparses de Vilanova 2010
Si voleu seguir les festes en directe via twitter ho podeu fer per aquí o amb el hashtag #carnavalvng
