El mes d’agost passat, 72 cossos d’immigrants sense identificar van aparèixer en un ranxo de la localitat de San Fernando, situada a l’estat mexicà de Tamaulipas, i a uns 150 quilòmetres de la frontera amb l’estat nord-americà de Texas. A finals de març d’aquest any, la policia mexicana va començar a investigar el segrestament dels passatgers d’un autobús, i el 7 d’abril van aparèixer vuit fosses comunes que contenien un total de 59 cossos. L’endemà, encara es van descobrir 13 cossos més, equiparant la cifra d’assassinats als mateixos 72 dels fets d’agost. I fins a data d’ahir, les investigacions han ampliat els cossos trobats fins als 126, els darrers, ahir, amb el descobriment d’una nova fossa. Tots ells, o la majoria, se suposa que corresponen als passatgers desapareguts.
En aquella ocasió, les autoritats van culpar el càrtel dels Zetas de l’assassinat dels immigrants del ranxo. Ara, tot i que el mateix nom s’ha posat sobre la taula, de moment, no s’ha dictat cap sentència. En qualsevol cas és segur que aquestes noves i esgarrifadores morts responen de nou a un patró dels càrtels que operen a la zona, que són, principalment, els Zetas i el càrtel del Golf de Mèxic. De fet, l’exèrcit ja va detenir diumenge 11 persones relacionades amb els Zetas, xifra que a dia d’ahir s’havia ampliat ja a 17. Les confessions dels detinguts, que van reconèixer segrestaments als autobusos en dos dies diferents de març, han estat clau per al descobriment de les darreres fosses. Ahir mateix van ser detinguts 16 policies acusats d’encobrir els fets, segons va informar Marisela Morales, fiscal general de l’estat.
Tamaulipas s’ha convertit en un dels estats més afectats per la violència i el tràfic de drogues. Ja el novembre passat el Consulat nord-americà a la ciutat fronterera de Matamoros va emetre una missiva advertint dels perills de les carreteres de la zona, especialment als pobles com San Fernando, propers a la frontera amb Texas. Va repetir l’avís aquest gener passat, i ara, arran de les noves morts, ha fet extensiu l’advertiment als trajectes en autobús a l’estat, recolzant-se en el segrestament d’un ciutadà americà en un d’aquests busos, i assegurant que són un “objectiu creixent dels narcotraficants per robar i segrestar gent”.
Segons Rupert Knox, investigador d’Amnistia Internacional especialitzat en Mèxic, aquests nous descobriments “demostren de nou la ineficàcia del govern del país a l’hora de fer front a una crisi de seguretat pública i de la reducció de la violència criminal”. I la realitat sembla donar-li la raó a Amnistia Internacional. Des que el 2006 el llavors nou president mexicà Felipe Calderón va decidir obrir foc en l’anomenada “guerra contra el narcotràfic” i enviés 6.500 tropes federals a Michuacán, 36.226 persones han mort a tot Mèxic. I, comptant les dades fins a 2010, la tendència és a l’alça, ja que les xifres han augmentat any rere any fins que el passat van morir 15.273 persones. A la fredor de les dades cal afegir un detall: d’aquests assassinats, 56 corresponen a periodistes i, aproximadament, un miler, a nens. El dia 6, quan es van descobrir les primeres fosses, Calderón va assegurar que “aquests actes reprobables demostren la covardia i l’absoluta manca d’escrúpuls de les organitzacions criminals, que generen violència al país, i especialment a Tamaulipa” i va garantir que s’investigarien els fets a fons.
Tot i la manifesta incapacitat del govern per frenar el crim organitzat, Calderón es manté ferm, i amb aquestes noves 126 víctimes, la decisió del govern ha estat reforçar la presència militar i d’agents federals a la zona amb un operatiu permanent per combatre el narcotràfic i la corrupció policial. L’objectiu, però, va més enllà, ja que també vol combatre la submissió de la població. Així ho afirmava Francisco Blake, secretari mexicà de governació, que denunciava que els càrtels “van més enllà del tràfic de drogues; busquen atemorir la població i imposar les seves condicions d’opressió a la ciutadania”.
El cas més paradigmàtic i conegut d’opressió i terror és, sens dubte, el de Ciudad Juárez, una ciutat que, gairebé de manera literal, no té cap mena de control ni legislació. Cada any hi moren assassinades unes 3.000 persones, 600 en el que portem d’any, en enfrontaments i crims dels càrtels. Raj Kumar, president de Devex, una comunitat online d’ajuda a treballadors, explica en un article a la plana web de la CNN com les notícies de cada diumenge a la ciutat fronterera d’El Paso, a Texas, “són un mer recull informatiu del nombre de víctimes del cap de setmana a la veïna Juárez: 30, 40, 50… o més”.
Com empreses
La complicada i llarga lluita contra el tràfic de drogues organitzat a Mèxic compta amb un enèsim factor agreujant. I és que els càrtels no són meres organitzacions criminals. Un editorial de The Dallas Morning News exigia la setmana passada que “es titlli els narcotraficants del què són: terroristes”, i se’ls equipari, per exemple, a Al Qaida. Ahir l’ambaixador mexicà als EUA, Arturo Sarukhán, responia a aquest escrit tot assegurant que són molt més que això, que són grups criminals molt violents, però que, a més, s’organitzen amb estructures típicament empresarials. Sarukhán sentenciava en la seva resposta, “estan ben finançats i estructurats. Persegueixen una fita particular: volen maximitzar els seus guanys i fan el que la majoria dels negocis fan: absorcions agressives, buscar fusions i adquisicions”.
En conseqüència, la organització i fortalesa del narcotràfic a Mèxic permet als càrtels fer arribar als Estats Units fins el 70% del total de droga que arriba al país. Xifres que arriben al 90% si parlem només de cocaína, tot i que la majoria de la producció prové de Colòmbia, i que poden arribar a significar un volum de negoci anual d’entre 13.600 i 48.400 milions de dòlars anuals.
