Sota la consigna ‘Pren el carrer’ diumenge gairebé 20.000 manifestants, (segons els organitzadors) 6.000 segons la Guàrdia Urbana, van “indignar-se” a la Plaça Catalunya a ritme de batucada amb cartells i samarretes que van inundar de color groc apolític el centre de la ciutat. El lema ‘Indigneu-vos’ surt del exitòs llibre de Stephane Hessel, que insta als joves a no conformar-se i rebel·lar-se de manera pacífica contra el sistema.
En un principi semblava que la manifestació no compliria les expectatives creades, però finalment la plataforma ‘Democracia Real Ya’ va liderar un gran grup de joves i de gent més gran fins al Parc de la Ciutadella. Tallant carrers tan emblemàtics com la Via Laietana o el Passeig Marítim, els manifestants van seguir la marxa sense cap incidència destacable. Un grup petit va ocupar un dels balcons de la Via Laietana per posar una pancarta que deia: “Contra la corrupció, transparència”.
Un element destacable d’aquesta manifestació va ser la gran heterogeneïtat de pancartes i banderes. Des dels típics ‘El pueblo unido jamás será vencido’ o ‘Manos arriba, esto es un atraco’ fins als més originals i amb metàfores com ‘No hay pan para tanto chorizo’ i el més repetit ‘No som mercaderia en mans de polítics i banquers’. Hi havia banderes comunistes, anarquistes i moltes republicanes, però no va ser una manifestació amb gaires banderes. Entre els manifestants hi regnava un clima d’humor i bon ambient que va quedar reflectit en el fet que no hi haguessin incidents. Només va haver-hi un moment de tensió quan un grup d’exaltats van apropar-se al Parlament amb la intenció “d’ocupar-lo”, però finalment entre els propis organitzadors i la nombrosa presència policial van fer que els exaltats s’ho pensessin dues vegades i tornessin enrere.
La manifestació va ser especialment reivindicativa amb un sistema millor i va carregar contra la corrupció política, l’atur i la gestió fraudulenta que practiquen alguns banquers i directius: ‘¿Por qué manda el mercado si yo no lo he votado?’. Així, els manifestants van expressar el seu malestar amb la conjuntura política i econòmica actual, especialment els joves, molt preocupats pel risc de ser la ‘generació perduda’.
Per Cláudia Morán i Santi Piñol.
