Felicitats Campions! … i GRÀCIES!

Diuen que, quan sembla que el món s’ensorra, que cada cosa falla i que tot és fosc, hi ha alguna cosa que esdevé una llum, que permet veure el final del túnel, que obre certa esperança. Aquests dos últims dies hem pogut comprovar-ho.

Ahir a la nit , la Plaça de Catalunya seguia indignada per una banda, però estava esclatant de felicitat; aquest contrast, si més no, crec que representa els sentiment de la majoria dels catalans en aquests moments, indignats en general, però contents, molt contents per l’altra.

A Wembley, amb els xuts de Pedro, Messi i Villa anava molt més que una pilota, molt més que un gol, molt més que un club de futbol; anava l’orgull de tot un país. Per uns moments, crits, joia, alegria,  ens van fer oblidar una realitat que ara per ara no és tan bonica. Per això, des d’aquí cal felicitar els Campions, per demostrar a més, que la unió fa la força, per traduir a impecable futbol el sentiment de catalanitat i per demostrar, un cop més, que la feina ben feta no té fronteres ni té rival (…per si algú ho havia posat en dubte!)

A més, el fet d’aconseguir la “Quarta” també representa molt més que una copa i molt més que un títol; va aconseguir dibuixar un somriure a les cares de molta gent que potser no en tenia massa ganes, i ens va entendrir a tots quan vam veure que Abidal l’aixecava amb força tot cantant l’himne blaugrana.

Per això s’ha de dir que GRÀCIES Barça, perquè aquests “petits grans detalls”  no tenen preu i demostren per què som diferents i per què som millors.