e-llegim!

Si passegem per qualsevol centre comercial o botiga d’electrònica, podem localitzar fàcilment aquests dispositius que ens permeten llegir qualsevol document escrit en format electrònic: se’ls anomena e-reader, i ja són unes quantes les marques que el comercialitzen al nostre país. Això ha afavorit que el nombre d’usuaris del llibre electrònic hagi crescut considerablement de l’any 2009 endavant. D’una banda, gràcies a l’arribada del famós iPad i la baixada en els preus dels dipositius d’altres marques. De l’altra, pel fet que cada cop ens trobem amb una oferta molt més àmplia, econòmica i dirigida al gran públic. Així com abans podíem trobar essencialment novel·les d’autors clàssics, en l’actualitat, els best-sellers s’han fet un lloc important en aquest mercat, amb títols com ara el manifest d’Indigneu-vos! o el Si tu em dius vine, ho deixo tot… però digue’m vine, d’Albert Espinosa.

La digitalització dels llibres en paper és un procés llarg i molt costós i, quan el consumidor els adquireix, no compra la còpia del llibre en sí, sinó una llicència per a utilitzar aquesta còpia en format digital. Amb aquesta llicència, doncs, el consumidor es compromet a no deixar, regalar o vendre els llibres electrònics a d’altres usuaris, mode amb el qual s’intenta evitar sense èxit el progrés de la pirateria. La diferència amb els altres sectors afectats per les còpies il·legals, com poden ser la música o el cinema, és que el nivell de lectura a Espanya és molt baix; per tant, no es pot extrapolar el que passa a la literatura, perquè es tracta d’una situació molt diferent.

Els editors, els grans perjudicats

El problema que planteja tot plegat és quina de les baules de la cadena pot resultar més perjudicada en aquest nou fenomen. Els autors tenen opinions diferents entre ells. Autors com ara Rosa Montero, Elvira Lindo o Lorenzo Silva coincideixen que es tracta simplement d’un canvi de suport, i que poden conviure perfectament. Arturo Pérez-Reverte ha arribat a declarar que “a mí lo que me importa es que me lean”, sense tenir en compte la manera, el format, qui ha deixat el llibre a qui, o d’on se l’han descarregat. Afirmen que el problema dels autors serà la pirateria, i no pas el canvi de format. Però aquesta també pot tenir els seus beneficis, com confessava Neil Gaiman en una entrevista: “la pirateria m’ha afavorit, perquè gràcies a ella he arribat a molts més llocs del món i sóc molt més conegut”.

Aquesta situació, no obstant, sembla inviable per a molts editors. Les petites editorials temen els “monopolis” que puguin formar-se entre les grans editorials a l’hora de donar forma i comercialitzar els seus productes. D’aquesta manera, això suposa un risc de supervivència de moltes petites empreses. En els últims dos anys, hi ha petites empreses del sector editorial que han arribat a perdre entre el 20 i el 40% dels seus ingressos des de l’arribada del llibre electrònic.

Les xifres que arriben des de la Federació de Gremis d’Editors a Espanya són encara més impactants: diuen que són més de 150 milions d’euros els que s’han perdut, en bona part, per culpa de les descàrregues il·legals durant l’any 2009. Aquest nombre supera amb escreix els 100 milions d’euros que perd la indústria editorial per culpa de les fotocòpies no autoritzades dels seus productes.

Més enllà que aquestes xifres puguin haver estat exagerades o no, el món editorial no es dóna per vençut i dóna suport a la famosa “llei Sinde”, que proposa el bloqueig de pàgines web que enllacin a descàrregues per a “la defensa de la propietat intel·lectual de manera decidida i raonable”. Els editors també es posicionen molt en contra de l’eliminació del cànon digital, que fins ara ha ajudat a evitar pèrdues encara més fortes.

El debat es trasllada als lectors

Quant als lectors, és evident que l’auge del llibre en format electrònic pot portar molts avantatges. Primerament, l’oportunitat de poder emportar-nos a la nostra bossa o, fins i tot, a la nostra mà, gairebé tants llibres com vulguem, tenint en compte que les targetes de memòria que vénen incloses amb els e-readers poden ser de dos o més gigabytes, i els arxius de llibres en PDF no solen superar els pocs megues, fet que suposa una comoditat molt gran de cara al públic.

De tota manera, cal dir que són molts els qui encara reneguen de l’e-book i  continuen defensant el format de paper. També cal destacar la ja coneguda “bretxa digital”, ja que les generacions anteriors continuaran fidels a la seva tradició en comptes de passar-se al suport digital. Com va escriure Arturo Pérez-Reverte en un article al seu blog: “quien crea que la felicidad de acariciar los lomos de piel o cartón y hojear las páginas de papel puede sustituirse por un chisme de plástico con un millón de libros electrónicos dentro, no tiene ni puta idea. Ni de qué es un lector, ni de qué es un libro”.

Com a conclusió, el mercat de l’e-book no mou encara una quantitat substancial de diners, però es preveu que creixerà vertiginosament a partir d’ara. La –possible- solució per a la viabilitat del llibre electrònic i la mínima pèrdua d’ingressos per pirateria recau en dos factors. D’una banda, cal millorar el circuit del llibre en paper, per així conservar aquest sector i evitar-ne la seva desaparició. No només els llibreters i les editorials, sinó també el “lector tradicional” en sortiria perdent. I, d’altra banda, s’ha de crear i mantenir una oferta àmplia, econòmica, competitiva i de qualitat dels llibres electrònics. Pel bé de totes les parts involucrades en aquest debat.

Fes un comentari

Please enter your name

Your name is required

Please enter a valid email address

An email address is required

Please enter your message

Llums de la Ciutat © 2014 All Rights Reserved

Amb el suport de Llumsmedia de Produccions