Finalment #El9notanca

Desprès de setmanes on s’especulava amb el seu tancament, el diari esportiu en català seguirà finalment als quioscos. Una petita victòria per una tipologia de premsa esportiva en perill d’extinció.

Moltes línies s’han escrit sobre la situació de la premsa esportiva. Deia l’altra dia en Sergi Mas a l’entradeta del Que has dinat? de COM Ràdio que l’“ADN d’un diari esportiu han de ser les noticies esportives”. L’audio, a part de curiós, diu unes quantes veritats. Sembla que els diaris esportius fa força temps que s’han engrescat en una dinàmica totalment allunyada de la realitat del que es pot entendre pel sentit estricte de la paraula esport.

El 9 Esportiu va començar la seva aventura en aquesta fauna mediàtica dels esports al 2002 amb el l’atractiu de ser l’únic diari especialitzat sobre el tema editat en llengua catalana, tret diferenciador que encara conserva. Però la seva personalitat va molt més enllà de l’idioma que utilitza per expressar-se. El9 s’ha allunyat molt en la seva línia editorial del que fan els altres diaris, molt enfeinats en portar a Cesc al Barça 40 cops cada estiu (per posar un exemple), i s’ha dedicat a fer periodisme esportiu, en el sentit més primigeni de la paraula. Es per això que la seva no desaparició és una gran notícia per tot els que estimem els esports. Una petita victòria per una tipologia de premsa esportiva en perill d’extinció en una guerra que es percep amb un final tràgic.

Tot i això, El9 ha de millorar moltes coses desprès d’emportar-se aquest ensurt. La seva maquetació recorda més a un diari de final del S.XX que a un de de la segona dècada del S.XXI, la seva plana web fa mal als ulls i a més a més no es pròpia i la seva influència a les xarxes socials és més aviat escassa. Veurem si els problemes del Grup Hermes permeten fer-ho o no.