El 5 de juliol mentre tots els mitjans parlaven de l’escàndol de la SGAE i el possible delicte d’apropiació indeguda, La Vanguardia publicava que el polèmic cànon digital ja tenia els dies comptats. Encara no s’ha fet oficial però fonts institucionals han assegurat als mitjans que és una decisió que ja estava presa abans que sortissin a la llum les pressuposades infraccions de l’entitat. Cal abolir el cànon digital? Vegem de què es tracta i com funciona aquesta mesura.
Origen. Segons un estudi de la consultora Tera Consultants, recolzat per la indústria cultural espanyola, l’any 2008 la pirateria va causar la desaparició de 13.200 llocs de treball i la pèrdua de 1.700 milions d’euros pel comerç minorista. És un problema cada vegada més greu en aquest sector que representa el 4% de la riquesa estatal. Intentant combatre això, una de les mesures imposades per l’Estat i la SGAE, va ser la implantació del cànon per còpia privada (popularment conegut com a cànon digital) l’any 2007.
Què és? El cànon digital és una taxa imposada a diferents sistemes de gravació i emmagatzematge que varia segons el tipus de producte (CD, escàner, DVD, impressora…). S’ha justificat argumentant que és una compensació per un ús més enllà de la difusió autoritzada pel titular. És a dir, si compres un CD has de pagar, per llei, una taxa (recollida dins del preu final) per si fas un ús il·legal d’aquell dispositiu, per exemple descarregar-te música il·legalment d’Internet i gravar-la allí. Però, i si aquell CD no l’uses per fer cap còpia il·legal? I si simplement hi graves arxius teus? Continuaràs pagant el cànon per si de cas.
Beneficis. Un altre aspecte important és com es fan arribar els diners recaptats als autors. Les entitats de gestió col·lectiva (com la SGAE) són les encarregades de distribuir-los. Però a qui els i donen els diners si no se sap què és el que s’ha gravat en els dispositius on s’ha pagat el cànon? La SGAE, per exemple, diu en els seus estatuts que el repartiment es realitza de forma proporcional a la importància de l’autor. Però òbviament mai podran saber del cert si és el repartiment més just.
Polèmica. Aquesta mesura ha aixecat molta polèmica des de la seva imposició i nombroses associacions s’han unit per intentar abolir aquesta taxa. Una de les plataformes que té més ressò és la pàgina web Todoscontraelcanon.com, que va recollir 3 milions de firmes en contra de la mesura. Aquesta agrupació afirma que el cànon digital perjudica el desenvolupament de la Societat de la Informació i a l’economia, i demanen que s’impedeixi el pagament indiscriminat en tots els equips i suports informàtics. A més, manifesten altres incoherències d’aquesta mesura, com que s’hagi de pagar un cànon en més d’un dispositiu i suports que intervenen a la realització d’una sola còpia.
La veritat és que en un sistema democràtic com el nostre, aquest cànon vulnera la presumpció d’innocència dels ciutadans, que paguen justos per pecadors. És necessari instaurar alguna mesura, però no aquesta: el cànon digital no soluciona el problema real, i a més parteix de la base que tothom farà servir aquells dispositius de manera il·legal, i tan si es fa com si no, la taxa es paga. A més, d’alguna manera es legitima als consumidors a poder descarregar il·legalment qualsevol tipus d’arxiu d’Internet, i és que de fet, ja han pagat un cànon per si ho feien.
Imatge de l’Agència Catalana de Notícies (ACN).
