La Generalitat ha trobat una mesura més per continuar reduint despeses i així assolir l’objectiu marcat de no tenir un dèficit superior al 2’6% a final d’any. La mesura però, sembla més pròpia del mercat de fitxatges del món del futbol que d’un govern. Consisteix en donar l’opció als immigrants il·legals que es troben a les presons catalanes (actualment uns 2000) de rebaixar las seva condemna a la meitat a canvi d’abandonar el país i tornar a la seva terra originària. La Generalitat pagaria el vol.
Des del punt de vista pragmàtic la mesura és impecable. És fins tot, lògica i coherent ja que amb la llei anterior els reclusos complien tota la pena i després eren immediatament expulsats. Una llei totalment absurda perquè no feia més que castigar als interns sense cap intenció de reeducar.
La nova mesura tampoc intenta reeducar, però acaba amb l’absurd de complir amb tota la condemna per després ser deportat. A més a més l’estalvi podria arribar a ser important perquè les presons catalanes estan massificades amb uns 10.000 reclusos i suposen un despesa molt elevada. I compleix amb una màxima de la política d’austeritat que està sent aplicada pel govern de CiU, “ Tot el que suposi un cost ha de respondre a una funció o un benefici”.
Malgrat tots aquests avantatges trobo que queda oblidada una qüestió de fons preocupant. A canvi de 4 duros enviarem gent al carrer que no ha complert el seu deute amb la societat, aquesta mesura deixa en evidència el paradigma que ha obert la crisi econòmica. Els diners estan per davant de tot; per davant de la sobirania del poble (reforma de la Constitució), i ara finalment per davant de la justícia. Així és com ha quedat el món després de la crisi, deixo en llibertat a convictes que no s’han reeducat, però clar en un altre país, que se les arreglin ells, jo em rento les mans.
