Un viatge al passat dels mòbils

La crisi de les Blackberrys, començada el passat dia 10, ha fet que durant uns dies retornem 3 anys enrere quant a usos del mòbil i en la manera com ens relacionàvem amb els altres. Aquest “salt en el temps” fa que sigui molt fàcil analitzar totes les diferències i nous hàbits d’ençà l’arribada dels smartphones i els seus sistemes de missatgeria instantània gratuïts.  La implantació d’aquesta tecnologia va ser tan ràpida i sorprenent que  va resultar impossible prendre consciència de la magnitud del canvi d’hàbits que suposava. Aquests últims dies han servit per comparar els dos models amb calma mitjançant una observació directa i preguntar-se quin dels dos és millor.

Quan encara no teníem ni whatsapp ni Blackberry xat fèiem un ús més eficient dels mòbils per una qüestió simplement econòmica; es buscava la precisió. En una trucada o un SMS intentàvem resumir i posar tot el necessari per quedar, dir alguna cosa important, solucionar un assumpte etc. Calia optimitzar per no gastar massa.

Ara, gràcies a la missatgeria instantània no anem tant al gra amb el que escrivim i la flexibilitat és total. La gràcia d’aquests sistemes és que et permeten fer plans i desfer-ne en un tres i no res, i sense gastar ni un duro. Per posar un exemple, ara quan dues persones amb Blackberry queden algun lloc acorden una hora i un espai, i un cop arribat el moment és troben mitjançant el xat. No és com abans, que era molt important quedar en un lloc i en un espai concret i que els dos reconeguessin per així després no perdre el temps buscant-se.

Hi ha qui dirà, també, que un altre gran avenç és la simultaneïtat que permet aquesta tecnologia. Aquí no hi estic d’acord. És impossible fer una cosa al mateix nivell i alhora anar alternant enviant missatges, és la gran fal·làcia de la missatgeria instantània. És el pitjor dels smartphones. El fet que en qualsevol moment puguis rebre un missatge mentre fas una altra cosa a la vegada fa que ens costi molt concentrar-nos el 100% en el que fem. I que resulti dificilíssim a molta gent no mirar el mòbil durant una hora seguida per comprovar si ha rebut un missatge.

 Tot això porta com a conseqüència la no autoreflexió personal i la dificultat per elaborar un pensament profund que requereixi una concentració i un espai de tranquil·litat que la Blackberry dificulta molt.  Aquella llumeta vermella que s’il·lumina i parpadeja és massa temptadora per a molta gent que va directa a obrir el mòbil per la gran curiositat de saber qui envia aquell missatge. També, aquesta nova manera de comunicar-se ha portat la sobreexposició de la gent al llenguatge de tipus xat( és a dir, de pregunta-resposta pregunta-resposta) i pot acabar influint en la pròpia manera oral de comunicar-se d’una forma, de moment, incerta.

Amb aquestes crítiques no significa que sigui partidari de voler tornar a com eren els mòbils abans, seria absurd. El que si volia, era constatar el fet evident que, com sempre, cal trobar un terme mig amb el progrés. Amb aquests dos dies ha quedat clar que ara els mòbils produeixen més estrès i ansietat ara que abans, és per això que trobo necessària una reforma en els sistemes de missatgeria instantània gratuïts, una reforma que no ens faci estar localitzables i disponibles les 24 hores del dia. Proposaria la possibilitat d’estar connectat o no, com el xat del facebook o del antic messenger.