Ai Perejaume, si veies la munió d’obres que t’envolten, no en faries cap de nova!

No m’havia trobat mai amb el nom d’una exposició infinit: “Ai Perejaume, si veies la munió d’obres que t’envolten, no en faries cap de nova!”. Ja pel nom, l’exposició i l’artista han de ser especials així que em va cridar l’atenció hi vaig anar a veure-la a la Pedrera.

L’artista comença fent un paral·lelisme entre la Pedrera i les pedreres, exposa una gran pedra extreta d’una pedrera, amb una fotografia al costat on podem veure el lloc d’on s’ha extret amb un cartell “this stone has been temporarily removed for exhibition”. Amb aquesta primera obra ja podem intuir el sentit de la ironia que té Perejaume. I es que en les més de 200 obres que estan exposades trobem un punt d’humor. Cal llegir entre línies les seves obres, descobrir els jocs subtils i enginyosos que ens proposa. Cada quadre és una idea, em recorda a Miguel Noguera amb les seves idees estrafolàries que cada cop es van embolicant més.

A l’exposició trobem mostres de pintura, dibuix, escultura, instal·lacions i produccions videogràfiques. Amb tècniques com el joc amb tipografies, fotografia amb pintura o superposició de dibuixos. Descobrirem  idees com: ball de muntanyes, pic-ment (cims pensamenters), escriptura nassal, aparició de pintura blava, muntanya de muntanyes. Aquestes idees ja donen a entreveure que Perejaume està molt lligat a la natura, i es que quan vas passejant pels diferents passadissos de l’exposició tens la sensació d’estar dins d’un bosc trepitjant herba, olorant verd.

Perejaume és capaç de ser natura, per ell una autopista no és diferent al cabdal d’un riu. Porta la força de la natura, fins i tot, a una obra on el mateix Pirineu a guixat a una secció de les parets de la Pedrera. La natura no s’autorregula, doncs Perejaume tampoc, mentre hi hagi natura ell seguirà pintant. I es que el nom de l’exposició ja ens parla d’una sobreproducció cultural, “Hi ha un turisme infernal d’imatges sense descans ni destí, que van d’un costat a un altre. La tecnologia ens està separant ara com mai del món, si compares els gestos dels pagesos que cavaven, que llauraven, eren gestos amb el món” diu Perejaume.
L’exposició recorre l’obra de Perejaume des dels anys 90, reconstruireu la relació de l’home amb la natura, el so, l’art i la paraula una exposició que no us podeu perdre us impressionarà.

Teló, 2001