El despertador sona ben aviat, fa poques hores que acaben d’anar a dormir però ja comença un nou dia. Són els altres protagonistes de la campanya. Durant tot el dia són amb el líder del partit, són la seva ombra però també la seva essència, sense ells no seria possible cada míting, cada entrevista, cada aparició ni cada moviment.
Podem catalogar tres tipus d’altres” protagonistes:
Començarem pels que ens toquen més d’aprop: L’equip de comunicació. Són aquells que preparen l’agenda, que fan les notes de premsa i estan en contacte amb els periodistes. Moltes vegades els confonem amb “servidors”. Ens fan la vida més fàcil donant-nos de tot el que necessitem però arriba el punt en que un pot confondre això amb un servent. La seva feina, però, és portar l’agenda, estar en contacte permanent amb nosaltres -els periodistes- per avisar-nos de qualsevol canvi.
Després tenim els que van amb trajo, creuen les mans i mai els veuràs un somriure. Sembla que ja hagin nascut amb una orellera. Es deuen totalment al candidat: l’aplaudeixen quan estan d’acord amb el seu discurs, s’hi posicionen sempre a favor, fins i tot, encara que ens pugui sobtar, donarien la vida per ell. No tenen contacte amb els periodistes, i només es dignen a mirar-te i assenyalar cap on has d anar i quina línia no pots traspassar mai.
I per últim, aquells que entrem als llocs com un ramat, tots junts i amb un penjoll al coll. Tenim el privilegi de poder disposar d’una cadira per poder agafar “apunts” i després, amb una mica de sort, ens donen de menjar. Durant quinze dies perdem la noció del temps, els diumenges són dilluns i els dilluns tenen gust a divendres. Ens convertim en un rellotge marejat, que, malgrat tot, seguim al peu del canó. Els periodistes.
Aquests tres grups son els que realment fan possible la campanya. Si un partit guanya les eleccions també és gràcies a la feina que fan tots i cada un dels “altres” protagonistes.
