Exili? Però on?

“Avui m’exilio. Fins d’aquí quatre anys”. Aquesta frase va ser una de les més repetides ahir a tot Catalunya i, segurament, a part de Espanya. Encara que no devia ser tant si el PP té majoria absoluta, però bé. I és que el tsunami blau que ha conquerit gairebé tot el Estat provoca molta inquietud entre molts joves que veuen el PP com el dimoni i que esperen quatre anys de terror com si Rajoy fos la reencarnació de Robespierre i estigués preparant la guillotina pels drets dels catalans. Primer de tot crec que cal respectar que si han aconseguit la majoria absoluta no ha estat fent trampes sinó que una gran part de la població els vol i per tant, t’agradi o no, cal acceptar-ho ja que sinó s’està fent el mateix discurs que molts conservadors que no toleren la presència de Bildu, i ara Amaiur, a les institucions malgrat el gran suport que han rebut a les urnes.

Però, tornant al que va passar ahir, no negaré que una majoria absoluta, sigui del partit que sigui, no és una molt bona noticia pel que entenem com a democràcia, i menys si es té en compte el precedent de José Maria Aznar. Però ni Aznar és Rajoy, ni aquella Espanya és la d’avui.

Una de les seguidores del PP celebra el triomf d'ahir

Els dos líders són diferents. Un té bigoti i l’altre té barba, això per començar però, i ara ja sense bromes, encara que el gallec va ser designat a dit pel aleshores president del govern, no s’hi assembla gens. De fet ni tan sols pertanyia a la família política d’Aznar, com sí ho feia un altre candidat a la successió com Jaime Mayor Oreja. I això li va costar a Rajoy una sèrie de crítiques per part del sector més dur del PP després de la segona derrota electoral al 2008. Però el gallec es va saber sobreposar, es va rodejar de gent més afí a ell i a la seva visió de com havia de ser el nou Partit Popular. Més moderat, més integrador i per tant va anar relegant o van decidir abandonar el vaixell per ells mateixos, personatges gairebé grotescs coms Ángel Acebes o Maria San Gil. I aquest canvi de rumb ha portat al nou partit a la Moncloa.

Sí que és veritat, però, que amb majoria absoluta pot ser que es radicalitzi però no ho crec i és que no sé com ho podria fer. I això em porta al segon punt. Més enllà del perfil d’un i altre, la gran diferència entre l’any 2000 i el 2011, és que, encara que igualment amb majoria absoluta, el nou govern té les mans lligades per la conjuntura actual. Rajoy té el deure, no gens fàcil, de treure a Espanya de la crisi però el seu full de ruta, la seva recepta màgica, encara que digui que surt del forn del carrer Génova, té etiqueta europea. Però és que també la hauria tingut si hagués guanyat Rubalcaba. Espanya sortirà de la crisi en aquesta legislatura, sense dubte. Però no ho farà gràcies al PP, sinó perquè als qui els interessa que la prima de risc segueixi pujant, també els interessarà que es recuperi el consum interior, per exemple. Però aquest moment hauria arribat també amb el PSOE, de la mateixa manera que res seria diferent avui si hagués governat el PP els últims set anys.

Tant Merkel com Sarkozy i Rajoy pertanyen al Partit Popular Europeu

Per això pregunto: exiliar-se? A on? Tota la Unió Europea és i serà així i tots els països en crisi del món prendran la mateixa medecina, encara que lleugerament adaptat a cada situació. Ahir per la nit un dels primers en trucar per felicitar a Rajoy va ser Nicolas Sarkozy. Imagino que si la conversa va durar cinc minuts, passats els primers seixanta segons de felicitació cordial, devien venir quatre minuts de recordatori en la línia de: “ja saps el que et toca ara. Ni se’t acudeixi fer res sense consultar-nos”. Avui la trucada ha vingut de Berlín i ha durat vint minuts. Primer de tot, en què han parlat? No dubto del domini d’anglès de Merkel però i el de Rajoy? Parlarà millor que Zapatero però segueix tenint un nivell amb el qual no es pot aspirar a res en el mercat laboral actual. Excepte, potser, a la presidència del Govern. Per tant la conversa més que un diàleg deu haver estat un monòleg de l’alemanya en què li devia estar marcant el full de ruta dels pròxims mesos mentre Rajoy i Moragas, el seu més que probable proper ministre d’afers estrangers, prenien nota sense dir paraula.

En un món globalitzat, difícilment un govern disposa d’una gran llibertat de maniobra per molta majoria absoluta que s’aconsegueixi. Algú pensarà segurament en Islàndia. I és que el país nòrdic no només ha elaborat una nova Constitució amb l’ajuda dels ciutadans sinó que és el primer del món en processar el primer ministre que els ha enfonsat en la crisi. Així que sí, exiliar-se a Islàndia és una opció però gairebé la única. Perquè Islàndia pot fer el que vulgui? Perquè el país està en fallida, té menys població que Barcelona i una de les seves principals fonts de riquesa és l’exportació de peix i, per tant, no és tan dependent de la lògica de mercat que impera arreu de Europa.

Rajoy durant un dels últims mítings de la campanya

Resumint, es farà el que uns pocs vulguin, els mateixos que van planificar aquesta crisi i que ja tenen previst la fi de la mateixa. I mentre no arribi aquesta data tot seguirà igual, per molt canvis de govern que hi hagi. Només cal donar un cop d’ull a la prima de risc i els moviments de la borsa de països amb canvis governamentals com Grècia, Itàlia i ara Espanya, on els canvis que semblaven tant necessaris no han estat acompanyats per més confiança. Perquè? Perquè hi ha gent a qui li interessa que la prima de risc d’aquests països segueixi sent alta i a qui no li importa que governi la esquerra o la dreta si és que aquests dos conceptes tenen encara raó de ser en un món dirigit per la economia.

“Amb els resultats d’ahir em plantejo exiliar-me”. Que algú em digui on.

1 comment on this postSubmit yours
  1. Com bé dius si tenien majoria absoluta dubto molt q fos “segurament” de les frases més escoltades a tot Espanya. Potser només has tingut en compte el teu grup d’amics.

Fes un comentari

Please enter your name

Your name is required

Please enter a valid email address

An email address is required

Please enter your message

Llums de la Ciutat © 2014 All Rights Reserved

Amb el suport de Llumsmedia de Produccions