Mariona Balasch i Mireia Giné
Just tocades les 12 de la nit, Convergència i Unió destapava un dels secrets més ben guardats de la campanya. Les senyeres onejaven al ritme d’Els Segadors quan el cartell de CiU es va desvetllar. “La nostra força” és el lema escollit per la coalició nacionalista a les eleccions generals del 20 de novembre.
Al costat i sota la senyera, s’imposa el perfil de Duran i Lleida acompanyat en un segon pla, d’Artur Mas. Tots dos semblen mirar cap al futur, com si tinguessin la mirada fixa a un objectiu comú que en el cas de CiU passa pel Pacte Fiscal. La imatge transmet sintonia, decisió i, també, caràcter patriòtic. Una imatge que segurament no aconseguiria la seva fita sense la imatge del president de la Generalitat que esdevé el símbol català i patriòtic del cartell. Tots dos projecten una mateixa sintonia. Van a una, defensen un mateix model que només podran aconseguir si van junts. “La nostra força” planteja una única idea; unió. Una idea doble significativa, ja que sembla que vulgui llimar les últimes idees sobre la rivalitat entre Mas i Duran. Aquest cartell, posa punt i final.
Malgrat tot, no és la primer vegada que CIU utilitza la paraula “força” com eslògan. Cal remuntar-nos al 1989 quan es presentava Miquel Roca. En aquells moments, a més a més, es destacava que era l’únic Grup Parlamentari Català a Madrid. Llavors i ara, la paraula “força” marca dos eixos del grup polític; la seva força com a partit dins de Catalunya i la força que tant defensa Duran, la de les decisions a Madrid.
Tot i els referents catalanistes, el cartell també ha suscitat opinions entre periodistes com el dr. Toni Aira que ahir, en declaracions a Comradio, va assegurar que la imatge li recordava a la de Stalin i Lenin. No coneixem d’on prové la inspiració de CiU, però efectivament hi ha unes similituds palpables entre els dos cartells. Ambdues inspiren força, una única direcció i poder. Ara haurem d’esperar i veure quin és el grau de confiança final que representaran les dues cares de CiU.
