Un lloc secret, 25 convidats i 2 protagonistes, aquests eren els 3 ingredients que amagava la última edició de Concerts Privats. El vespre del 28 de novembre, mica en mica, les incògnites es van anar desvetllant. Primer es van trobar els 25 convidats, compartint mirades de nervis i il·lusió. Després el lloc, un petit racó sota una escala d’una antiga fàbrica tèxtil, envoltat de espelmes i llumetes, realment un espai ideal per el que estàvem a punt de veure. I finalment els dos protagonistes: Ramón Rodríguez aka The New Raemon i Maria Rodés, que per sorpresa (per si no n’hi havia poques), anaven acompanyats de Guillem Caballero, conegut per les seves col·laboracions amb Surfing Sirles, Amics del Bosc o Joan Colomo.
Al llarg del concert, van anar encadenant una cançó de la Maria amb d’en Ramón, acompanyant-se mútuament amb dues guitarres, les seves veus hipnòtiques que encaixen a la perfecció i moltes mirades de complicitat. En Guillem els acompanyava amb els teclats, un xilòfon i altres andròmines, i amb en Ramón donaven el toc friki/divertit a l’espectacle, tot i que la Maria no es tallava en posar-hi cullerada de tan en tan.
Per una banda la Maria va interpretar moltes de les cançons de Otra forma de Hablar, i ens va sorprendre amb altres temes, com la primera cançó que va fer, un petit avançament del seu nou disc, una preciosa versió de Noi Coix d’Anímic o amb la curiosa cançó que van composar amb en Guillem per el Fòrum d’Indigestió.
Per l’altra, The New Raemon, enfebrat, va interpretar exclusivament cançons de Libre Asociación, el seu primer disc, segons ens va remarcar més d’una vegada. Per no ser menys que ella, també va interpretar un nou tema del seu futur disc, una bellíssima versió de Jenny de American Music Club, i al final no es va poder resistir i va tancar el concert amb la mítica La Cafetera.
L’únic que ens vam quedar amb les ganes d’escoltar va ser A las tantas, el tema que van fer junts per Supernanas, perquè segons va dir The New Raemon de broma, després d’intentar començar la cançó dues vegades sense èxit, la febre li havia arribat al dit, i no hi va haver manera. Una llàstima, la veritat.
Si us heu quedat amb ganes de gaudir d’un concert en petit comitè com aquest, però amb uns protagonistes diferents, feu-vos fans de Concerts Privats i estigueu atents al seu Facebook. Potser al proper concert sou vosaltres els protagonistes.
Molta Sort.
Per Sílvia Mussoll amb col·laboració “la Cultura no val res”
