Els ballets russos de Diaghilev al CaixaForum

Quan l’art balla amb la músicaSona música clàssica, terra de parquet, miralls al fons i una barra. Un enorme vestit, el doble de gran que jo, presideix la sala. “Com podien ballar amb això?” em pregunto. Vestuari, coreografies, dissenys, cartells, programes, fotografies, maquetes d’escenaris, pel·lícules documentals, en total més de 200 objectes ens expliquen la història dels Ballets Russos de Diaghilev. L’exposició Els Ballets Russos de Diaghilev, 1909-1929. Quan l’art balla amb la música al CaixaForumorganitzada, pel Victoria and Albert Museum de Londres, recorre 20 anys de la brillant companyia de dansa i ens apropa l’especial figura de Serge Diaghilev, un dels grans activistes culturals de la seva època.El vestuari ens porta com a fil conductor per tota l’exposició, el fred de Rússia contrasta amb el vestuari dels ballets russos, molts, inspirats en les vestimentes dels pagesos, amb molts colors, alegres i cridaners. Serguéi Diághulev (Selistchev Nóvgorod, 1872-Venecia, 1929), era un home culte, cosmopolita, heterogeni, visionari i refinat. Va convertir en realitat conceptes que encara no s’havien entès encara com a art total. Va revolucionar la dansa i va contribuir a crear la nova definició d’obra d’art, que poc després recolzarien les vantguardes. Tot això va ser possible gràcies a la quantitat de grans personatges que contava, cossos de ball amb ballarins masculins com Nijinsky i a ballarines excepcionals com Pavlova. Al voltant dels seus projectes havien els millors compositors de l’època, Stravinsky, Satie, Ravel o Profokiev. Artistes de vantguarda com Matisse, Picasso, Derain, Braque, modistes com Coco Chanel i escriptors com Jean Cocteau. El disseny de l’exposició ens acompanya a tot aquest món d’art i fantasia, amb transparències gegants dels magnífics escenaris de les obres.

 

 

La comissaria de la mostra, Jane Pritchard, ha destacat la controvèrsia que va despertar Diaghilev en les classes altes de l’època: “ Li encantava el sexe i la violència perquè sabia que era molt polèmic i que li donava publicitat. A més, era obertament homosexual, cosa poc habitual a l’època”. De fet, Diaghilev va tenir relacions amb col·laboradors de les obres, amb Nijinsky quan es va assabentar que s’havia casat, el va acomiadar de la companyia.

Una de les seves creacions amb més polèmica ha estat “La consagració de la primavera”, els colors del vestidor eren molt cridaners, la música de Stravinsky era desconcertant i la coreografia de Nijinsky exigia moviments intensos i recargolats, allunyats de la formació dels ballarins i les expectatives del públic. No entenien la “barbaritat” de sacrificar una jove per assegurar la tornada de la primavera, escena que va aixecar grans disturbis durant la seva estrena, però que Diaghilev ja preveia i havia donat instruccions a l’orquestra i els ballarins de no interrompre la funció passés el que passés.

 

 

A l’exposició també trobem l’única filmació existent fins ara, rodada clandestinament i descoberta fa poc, que documenta seixanta segons dels Ballets Russos en una actuació a Suïsa el 1911. Diaghilev impedia expressament que es filmés cap de les obres perquè creia que les pel·lícules, en ser en blanc i negre i sense so, no podien captar la màgia colorista de les produccions.
Per una altra banda, l’exposició amb molt material per poder reviure l’època màgica de la companyia, s’ha afegit un nou àmbit al projecte presentat a Londres i el Quebec en el qual s’explica àmpliament la intensa relació que van mantenir els Ballets amb Espanya, arran de la Primera Guerra Mundial, i les col·laboracions d’artistes com Pablo Picasso, Manuel de Falla o Josep Maria Sert, que va ser el primer dissenyador no rus encarregat de crear un vestidor per a Diaghilev.

 

 

Del 5 d’octubre al 15 de gener de 2012
De dilluns a divendres, de 10 a 20 h.
Dissabtes, diumenges i festius, de 10 a 21 h.
Preu: Activitat gratuïta
CaixaForum Barcelona.
Av. Ferrer i Guàrdia, 6-8. 08038 BARCELONA