Queden almenys 30 anys per a que la central de Fukushima tanqui de manera segura. Mentrestant, un grup de valents hi treballa nit i dia, exposant-se a greus malalties. Tot, per salvar a les futures generacions.
Que no surti als diaris no significa que no existeixi. Sol passar: una noticia que és portada durant setmanes acaba essent substituïda per altres que, en un futur no llunyà, quedaran igualment obsoletes. I així successivament. Un exemple clar d’això és el Japó.
Ja fa gairebé 9 mesos del terratrèmol i el tsunami que van arrasar amb la vida de 28.000 persones i amb 443 km2 del territori japonès, sense oblidar els més de 5.000 ferits i 350.000 desplaçats que van perdre les seves cases. Entre les catastròfiques conseqüències, també s’ha de tenir en compte l’impacte negatiu per a l’economia del país, com l’atur o la destrucció d’indústries i camps de cultiu. Un altre dels problemes als que s’hauran d’enfrontar els japonesos és saber on col·locaran els gairebé 22 milions de tones d’escombriaires generades pel tsunami, així com abaixar els alts nivells de radioactivitat que ha provocat la central nuclear de Fukushima.
Imatge actual de la Central (font: BBC)
Un grup de 30 periodistes d’arreu del món ha tingut la oportunitat de visitar recentment la zona afectada. Edificis en runes, camions calcinats, tanques de metall retorçades, tancs d’aigua abonyegats o alts nivells de radiació són algunes de les descripcions ofertes per aquests periodistes. De totes maneres, el cap de la planta de Fukushima, Masao Yoshida, els va assegurar que la situació ha millorat considerablement i que la situació a la central és “relativament estable”. El ministre de Medi Ambient, Goshi Hosono, va recordar però que el desmantellament de totes les instal·lacions es prolongarà almenys 30 anys més.
Actualment 3.200 persones treballen en la reparació i desmantellament de la central. Els esforços es centren en mantenir per sota de 100 graus la temperatura del combustible de l’interior dels reactors.
M’agradaria rendir un petit homenatge als herois de Fukushima. No només als que van entrar-hi les primeres setmanes després del desastre (bombers, enginyers, tècnics, soldats, policies i voluntaris), sinó també als que encara ara hi treballen, sabent que s’exposen a radiacions extremes. Tots ells són conscients de que desenvoluparan càncer o altres malalties cròniques. Treballen a contrarellotge per evitar el desastre nuclear, sabent que en qualsevol moment pot haver-hi un altre terratrèmol. La majoria han perdut les seves llars i les seves famílies, però no se separen de la central i dormen i mengen allà mateix.
La gran majoria són enginyers ja retirats, majors de 60 anys. Tenen la convicció que han de ser ells, i no els joves, els qui s’exposin als riscos de la radiació nuclear. “Tinc 72 anys i la probabilitat de viure entre 13 i 15 anys més. En el cas que la radiació m’afecti, el càncer trigaria entre 20 i 30 anys en aparèixer”, explica Yasuteru Yamada. Va ser ell a qui se li va acudir congregar a un grup d’especialistes de la tercera edat per a que es fessin càrrec de les reparacions.
(Font: envoyzero.deviantart.com)
Que es trobin el l’últim tram de la vida no treu mèrit a aquestes persones. Aquests herois. Però no són els únics. La societat japonesa en general ha demostrat ser valenta, forta i eficient. Tenen ganes de tornar a començar, superar la tragèdia i aixecar tot allò que el terratrèmol i el tsunami van destruir. La solidaritat i la fortalesa dels japonesos davant les adversitats és brutal i exemplar, però res no curarà el trauma d’haver perdut a 28.000 persones. La publicació El Comercio explica que, després de 9 mesos, ja s’han detectat dos efectes psicològics: l’augment de les depressions i l’alcoholisme i l’augment dels matrimonis. El primer no cal explicar-lo per entendre’l. El segon es deu a la necessitat de tenir a algú, de donar importància a la família.
El terratrèmol ha esmicolat el present dels japonesos i ha endeutat el seu futur. Arrel del desastre a Fukushima, que segueix al de Txernòbil, també es parla del futur de l’energia nuclear. Els seus inconvenients estan sortint a la llum i s’està replantejant la seva existència. Tan de bo la labor dels herois no sigui en va i serveixi per a obrir els ulls de la població. S’ho mereixen.
