Un dios salvaje
Comèdia dramàtica – Roman Polanski – 2011
La sinopsi: La baralla entre dos nens a un parc de Nova York ocasiona una trobada entre els pares de l’un i de l’altre a casa de l’agredit. El que s’inicia com una conversa cordial es converteix en una baralla entre adults: primer pels fills i després…
La crítica: Roman Polanski ha adaptat l’obra teatral de Yasmina Reza en la seva última pel·lícula. El director polonès retrata la condició humana, les relacions entre les persones i els límits de cadascú. Els personatges són arquetípics: un advocat enganxat al mòbil (Christoph Waltz), una broker que afirma que ser mare no és interessant (Kate Winslet), un ferreter que intenta mostrar-se educat i benparlat (John C.Relly) i una escriptora especialista en el continent africà absolutament preocupada pel que és o no correcte (Jodie Foster). Se’ns mostren ridiculitzats, com un reflex de la classe benestant que, portant una vida envoltada de comoditats, perd els nervis per qualsevol tonteria i treu la seva part més insubstancial, salvatge i neuròtica. La conversa entre ells sembla que no pugui arribar mai al final perquè una força superior els reté a la sala d’estar d’un pis de Brooklyn. El quartet protagonista aconsegueix, en un film realment breu (poc més d’una hora i quart), captar l’absoluta atenció de l’espectador amb una interpretació brillant, ben matisada i amb un ritme dialèctic trepidant.
L’apunt: Com que Polanski no pot viatjar als EUA per la seva situació legal, tot i que el film està ambientat a New York, s’ha rodat en un estudi de Paris. Una pel·lícula americana feta des d’Europa.
Marta Turró
5 desembre 2011
Ahir la vaig anar a veure, em va encantar! Molt bona crítica