I tampoc juga al Barça encara que a vegades l’omnipresència de Mascherano ens faci pensar el contrari. L’altre argentí totpoderós no és ni esportista. Es dedica a la política i des de fa uns anys a dirigir el seu país. Per si a algú encara se li escapava de qui estic parlant, es tracta de Cristina Fernández de Kirchner, i en el seu cas és molt important destacar aquest segon cognom.
I és que encara que ja governava quan aquest vivia, és arran de la mort del seu marit, el expresident argentí Néstor Kirchner, que Cristina Fernández ha vist com la seva popularitat escalava fins a cotes mai vistes des de l’època d’Evita Perón. I és que Cristina Fernández ha sabut potenciar molt bé la seva imatge de vídua que pateix i plora però que al mateix temps es recupera i es disposa a lluitar. Això li ha concedit tal popularitat que en les passades eleccions va aconseguir majoria absoluta a les dues Cambres i la major part de les governacions del país. Aquesta matrícula pel que fa a l’acceptació ciutadana està basada sobretot en la imatge de la presidenta, de 58 anys, de qui diuen, “només els seus assistents personals han vist sense maquillar”.
La presidenta argentina Cristina Fernández de Kirchner / Foto: Ara
Però seria ingenu atribuir només al carisma d’aquesta advocada tot el seu poder. Des de fa uns anys, Amèrica del sud, liderada per Brasil, està vivint un notable desenvolupament econòmic i Argentina, amb una taxa de creixement anual inimaginable a Europa, n’és un clar exemple. Però la inesperada profunditat de la crisi europea s’està començant a deixar sentir també en aquest continent que veu com el seu ritme de creixement s’ha començat a frenar. Encara que no a tot arreu. El creixement argentí depèn de les seves exportacions i en concret de soja. I aquestes no han caigut en absolut ja que el principal destinatari és la fàbrica del món:la Xina. Aixòconverteix a Argentina en el graner del món? Pot ser, però en tot cas sí que fa que sigui el país que menys està notant la ja de per sí tímida desacceleració econòmica de Amèrica del sud.
L’horitzó se li presentava ben planer a Cristina Fernández. Havia esquivat la crisi i gaudia d’una comodíssima majoria que li estava permetent, entre d’altres coses, posar-li pals a les rodes a un dels seus principals mal de caps: el grup Clarín, primer grup mediàtic del país i molt crític amb la seva gestió. Doncs bé, la presidenta ara podrà controlar-los de ben a prop gràcies a l’aprovació d’un text, el de Papel Prensa, que dóna l’Estat una veu decisiva en el aprovisionament de paper als diaris i, per tant, un gran control sobre els mitjans. A aquesta nova arma cal afegir-li una altra: un text per combatre el terrorisme financer de forma genèrica i que, en definitiva, és una arma per ser utilitzada contra qui o contra el que calgui.
Però un núvol acaba d’aparèixer en el fins ara cristal·lí horitzó argentí. Té forma de càncer de tiroide i, per molta majoria absoluta que tingui, la presidenta no el podrà esquivar i s’haurà d’apartar de la política un cert temps. Però que ningú s’alarmi perquè, segons els metges, el 95% d’aquest tipus de càncer es superen sense problema i en el cas del de Cristina Fernández de Kirchner encara més ja que no ha fet metàstasi.
La presidenta Fernández i el vicepresident Amado Boudou durant la compareixença del passat dimecres / Foto: AP
La presidenta serà doncs operada el pròxim dimecres i estarà de baixa com a mínim fins d’aquí un mes. En la seva absència qui manarà serà el nou vicepresident del Executiu, Amado Boudou, que ha substituït recentment a Julio Cobos, de qui Cristina Fernández no es refiava. “Ves amb compte amb el que facis. És una brometa però parlo seriosament”, va dir-li a Boudou en una compareixença pública poc després de saber que patia càncer. “Ja imagino els titulars dels diaris institucionalistes de demà: ‘Pressiona al vicepresident perquè faci el que ella vol, autoritària i hegemònica’”, va afegir després fent broma però sense abandonar el to seriós. I és que Boudou manarà però Fernández el tindrà controlat de ben a prop per molt que només la substitueixi durant el mes de gener, coincidint amb el estiu austral quan, com passa aquí també, no sol haver-hi massa activitat política.
El núvol amenaçador en els plans de la hereva d’Evita Perón ha arribat en el millor moment possible, quan gairebé no hi ha mals de cap i es pot permetre el luxe d’absentar-se de la primera línia. Mentrestant es van succeint les mostres de solidaritat amb la presidenta malalta, la xarxa s’inunda de missatges i s’organitza una concentració per la pròxima setmana a la famosa Plaza de Mayo per vetllar a la dirigent durant l’operació. Qui sap si aquest aparent contratemps no el sabrà canalitzar en favor seu com ja va fer amb la mort del seu marit. El temps ho dirà, però de moment Argentina comença a veure què és el cristinisme. I sembla que no li desagrada.
