Nakadaska.Factory, un grup creatiu nascut a Barcelona a l’octubre del 2010, us presenta els seus objectius, els seus propers projectes i, a més, els seus somnis. Adrián Pino, Maria Sanmartí, Kai Corvus, Yasmin Pin i Pedro Pin, ens expliquen el que senten pel grup, deixant-nos clar que Nakadaska.Factory no és una companyia de teatre, no és un laboratori de fotografia ni és una escola de pintura; ho és TOT alhora. És un lloc on expressar-se artísticament, en totes les disciplines en les que l’Art pren forma, preparat per admetre tot tipus de col.laboracions foranes i obert a l’evolució. Sense més dilació, Nakadaska.Factory
per Ariadna Matamoros
Què és Nakadaska.Factory?
Adrián: Nakadaska.Factory és un grup creatiu jove que bàsicament es podria definir com un espai de creació on persones amb aptituds artístiques poden aportar i al mateix temps aprendre. A més, és un lloc per tenir experiències a nivell personal: es proposen activitats artístiques que serveixen per explorar el nostre interior i créixer. Per tant, resumint diria que som un grup amb una triple vessant: aquí pots compartir, aprendre i créixer.
Pedro: Jo afegiria que Nakadaska és també un espai de trobada i experimentació col·lectiva. Entre tots els que participem, intentem buscar unes tècniques alternatives de creació, a partir de sentiments, de l’espontaneïtat, de l’essència de les persones mateixes. Així et coneixes a tu mateix i també als altres. Som un factoria de creació, sí, però també una factoria d’amics i amigues.
Com va néixer i com ha arribat a ser Nakadaska.Factory?
Adrián: Fa uns anys, amb una amiga de la Universitat que es diu Berta, feia molts projectes artístics i vam decidir que volíem muntar un grup amb més gent. Vam penjar un anunci a una pàgina de càstings buscant joves que volguessin compartir aquesta experiència artística. I els joves van respondre. Després, vam trobar un espai on poder començar a fer diverses activitats i Nakadaska es va posar en marxa el 2 d’octubre del 2010. Si hem arribat fins aquí és perquè hem trobat persones amb molt d’interés, molt de compromís i molta inquietud per l’Art. I sobretot perquè sempre hem tingut una actitud molt professional, sobretot des d’aquest darrer estiu. La gent que està aquí ve a passar-ho bé, és clar, però també sap que està contribuint a un projecte que té futur. Per això, encara que ara mateix no hi hagi remuneració econòmica, tots sabem que si mantenim aquest esforç, això es pot convertir en la nostra feina.
Pedro: De fet, aquesta ambició de caire positiu, no de caire especulatiu, és la que ha proporcionat aquest perfil més professional, no tan sols lúdic. Crec que per una banda som artistes humils, no ens comparem ni amb Britney Spears, ni amb Lady Gaga, però al mateix temps si ens esforcem podem arribar lluny i ser com la factoria d’Andy Warhol: un espai de referència a nivell global. Qui diu que no? Tot és possible.
Kai: Totalment d’acord amb els meus companys. Es molt important saber com vam començar i fins a on estem arribant. El més important és la unió de cada membre i la motivació per fer allò que realment ens agrada. Gràcies al treball de cadascú dia rere dia estem fent possible el que és actualment Nakadaska.Factory i el que podrà arribar a ser en un futur.
Aleshores l’objectiu de Nakadaska.Factoty podria ser muntar una gran factoria? O quin és exactament l’objectiu… a part de passar-ho en gran, és clar!
Adrián: L’objectiu de Nakadaska és ser un espai on els joves tinguin l’oportunitat de tenir experiència i poder preparar-se a nivell artístic. Aquí poden generar un material per poder després accedir al món laboral amb uns continguts concrets. Avui en dia és molt difícil trobar un lloc on de forma gratuïta puguis disposar de models, fer fotografia, fer vídeo, poder crear coses sense haver de pagar. Crec que aquest és un dels punts més importants de Nakadaska. I ho volem mantenir de cara al futur.
Pedro: Jo veig a Nakadaska.Factory en un futur, no sé si molt o poc llunyà, com una gran escola. Sempre oberta a qui vulgui i tingui les ganes de participar-hi. I veig possible assolir aquest objectiu, perquè a més d’idoni i digne, té un fons filosòfic i pedagògic. En la societat d’avui en dia, manca molt aquest aspecte. La gent oblida allò essencial, la importància d’aquest contacte més humà, més proper a l’altre; més subjectiu, no tant materialista i financer. En aquest sentit, Nakadaska pot ser una gran escola de vida.
Maria: Per altra banda, jo crec que un dels grans objectius que també tenim és aconseguir una cohesió del grup, que l’Art sigui una excusa per estar units. No que la gent creï a casa seva individualment, sinó que hi hagi un lloc on puguis compartir el teu Art amb altes persones que el poden entendre i estendre més.
Adrián: Això que ha dit el Pedro m’ha agradat molt, perquè la nostra proposat pedagògica seria interessant aplicar-la en altres àmbits i veure els resultats. Nosaltres partim de la idea que la gent té un potencial i diguéssim que no hi ha unes regles que decideixin que aquest és millor o pitjor. Existeix. I tu tens la possibilitat d’explotar-lo o no. Nosaltres volem que la gent ho faci, perquè es sorprendrien a si mateixos del que tenen dins.
Maria: Això es diu objectius a partir de capacitats. És una cosa que per exemple s’aplica al teatre social, però que nosaltres estenem a moltes altres disciplines.
Adrián: Ara m’has recordat a una noia que vaig entrevistar per Artistes amb Llum, la Señora Candy Killer, que em va dir que tots, quan som petits, pintem, dibuixem, fem teatre, i arriba un moment de la vida que deixem de fer-ho, perquè ens sentim jutjats, o considerem que allò és absurd.
Maria: Sí, és veritat, tot i que jo no crec que sigui una cosa que només la gent decideixi. Quan som petits, a totes les assignatures, ens fan pintar coses, és com un model educatiu molt artístic; s’arriba a la primària i es va perdent, i a l’ESO desapareix més enllà de l’assignatura de plàstica. Per tant, és el propi sistema qui ho elimina. Nosaltres ho reivindiquem!
Kai: Estic d’acord amb el que diu en Pedro. Crec que un dels objectius més importants és fer d’això una gran factoría on tothom tingui el recolzament necessari que sembla tan difícil obtenir a la societat actual. Hi ha molta gent que no treu a la llum el seu art perquè no té mitjans, té por a ser jutjat, etc.. Crec que és molt important fer una empenta a aquesta gent i donar-li una oportunitat. He vist molt talent desaprofitat i crec que amb Nakadaska.Factory podem lluitar en contra d’això. Crear un espai d’intercanvi artístic i de creixement personal.
Per cadascú de vosaltres què és Nakadaska? Què us motiva?
Adrián: Per mi ho és tot, la meva vida i el meu futur. Tinc una meta i no pararé fins que es faci realitat. Jo vull que Nakadaska sigui la meva feina, però no en un sentit lucratiu, sinó simplement per saber que aquella idea que jo vaig tenir un dia, ha crescut i s’ha fet realitat. Sé que és un projecte amb potencial i on tots els que estem dins podem oferir una alternativa a una educació morta. Defensar l’Art com una forma de creixement. Diguéssim que aquest és el meu objectiu vital; per això hi dedico moltes hores i molt d’esforç. Però sense que em m’esgoti, al contrari: Nakadaska m’ajuda a viure i a sentir-me millor amb mi mateix.
Pedro: Nakadaska ens dóna vida, ens dóna energia. L’Adrián parlava d’educació morta i jo no només diria això, sinó que és una educació que mata. I aquí intentem no matar el geni de cadascú. Per mi, és un espai lliure, és una fàbrica de somnis i bona part d’aquests, dins dels recursos econòmics que tenim, aconseguim complir-los. Partim d’una base precària però fem coses al·lucinants. I això és un estímul, és clar. Cada dia en vull més, cada dia m’il·lumino més.
Maria: Per mi Nakadaska és un lloc on explorar totes les disciplines artístiques, i de fet per això em vaig apuntar, perquè no era un grup de teatre o un grup d’una sola cosa, sinó que era una proposta multdicisplinar, i a mi això m’agrada molt. A Nakadaska no existeixen límits: si un vol provar de fer una cosa, la prova i ja està, que arribi fins a on vulgui o fins on pugui. Però que ho provi. I que no pari de fer-ho. A més, una altre aspecte que valoro és que puc aprendre dels altres, que nosaltres no som els que ho sabem tot .
Yasmin: No tinc gaire més a afegir, els meus companys han exposat exactament el que penso. El dia que vaig conèixer Nakadaska.Factory em va sorprendre el fet que jo aquell mateix estiu m’havia plantejat de formar un grup semblant a aquest i vés per on ja s’estava preparant!! Nakadaska.Factory és, ja ho diu la mateixa paraula, una fàbrica d’art que no para. Setmanalment tenim nous projectes que ens permeten conèixer noves sensacions, parts de nosaltres mateixos que no coneixem i això és molt important, ja que el nivell de vida que portem avui en dia no ens permet fer-ho. Resumint, Nakadaska per mi és un lloc on créixer i conèixer.
Kai: Nakadaska es tot alló que sempre has volgut fer pero no t’has arriscat a fer-ho. Es art vital, allò que he estat buscant sempre. Un espai on es treballen totes les disciplines artístiques. On fas vincles, comparteixes, ensenyes i aprens. Per mi es un petit món on refugiar-me, és el meu món. La vida de l’artista no és fàcil, es difícil obtenir reconeixement i Nakadaska em dóna molta força per continuar lluitant pel meu somni. Per això es tant important el paper de Nakadaska a la meva vida, perqué som una família on ens recolzem els uns als altres.
Esteu preparant algun projecte actualment?
Adrián: Doncs de moment seguim reunint-nos els dissabtes, com des del primer dia, per fer activitats de tota mena. Tot i que aquest any tenen un finalitat concreta: preparar una performance que estrenarem al maig o juny del proper any; s’inspira en el concepte d’Infern, però no com l’entenem de manera tradicional, sinó com aquell territori en el qual s’endinsen unes persones per explorar-se a si mateixes. I per altra banda, el taller de videocreació, el Nakadascopio, que és molt possible que a partir de gener comencem a fer en un centre cívic.
Pedro: Bé, i a part d’això, tot el vingui!
Confieu en la possibilitat de Nakadaska.Factory per arribar lluny?
Adrián: Home, jo hi confio totalment, perquè m’hi va la vida! Com ja t’he dit és un objectiu vital i si cal no dormo! Ni menjo!
Pedro: La paraula potser no és anar lluny, sinó transcendir, que Nakadaska traspassi el temps, el context, les persones. Potser demà no hi som, però sí que hi haurà una idea de quelcom estructurat i fort, que pot sortir de Barcelona, de Catalunya, d’Espanya.
Adrián: I sobretot volem que transcendeixi entre els joves, perquè encara que molts diguin el contrari, tenim més il·lusió, més esperança i més força per propiciar el canvi.
Pedro: Clar que tampoc volem posar-nos l’etiqueta “només per joves”. Més aviat seria “només per persones amb esperit jove”. Aquí pot venir qualsevol persona de qualsevol edat que senti passió per l’Art i tingui il·lusió per fer coses. Aquest és l’esperit de Nakadaska.
Adrián: Ben dit! Però és cert que el sector jove sempre estarà molt present en la nostra estructura, sobretot en els projectes, en l’organització, etc. Perquè en aquest país, malauradament, la joventut té una manca d’oportunitats impressionat i nosaltres els hi volem donar una, per petita que sigui.
Maria: Bé, jo arran d’aquesta pregunta faria una altra que seria “Què és arribar lluny?” Vull dir, que potser ens hem de posar metes més petites, i per nosaltres arribar lluny és fer una cosa que no sigui tan transcendental. Jo crec que hem de tocar de peus a terra. Les utopies estan molt bé, però són molt difícils d’aconseguir. Hem de fer passos de formigueta, i, òbviament, si som constants, aconseguirem el que voldrem.
Pedro: Potser la qüestió no és tan provar una cosa súper original, sinó ser diferents i proposar aquesta alternativa, que en general jo no la veig. La gent segueix fent el mateix. I Nakadaska, amb la seva ambició, pot aconseguir, poc a poc, canviar el context actual.
Adrián: A més si fas les coses a pas de formiga, com deia la Maria, al final reconforta més. Perquè així, el dia que es compleixi un objectiu més gran, d’aquí 5, 10 o 15 anys, sabrem que l’haurem aconseguit per tot el que s’ha fet abans. Això per mi té un valor impressionat: des del dia 1 tot haurà tingut sentit.
Kai: Bueno, jo sempre tinc els peus a terra, a vegades massa… I més que arribar a lluny diré el que va dir el nostre pare, Andy Warhol: “La idea no es vivir para siempre, la idea es crear algo que sí lo haga” i crec que aquest es el fonament, que arribis on arribis, et recordin sempre.
Il·lusió, motivació i amor per l’Art. Ganes de canviar el món en la mida del que és possible mitjançant l’Art. Una atmosfera d’alegria, una fàbrica de riures, i un futur artístic és el que Nakadaska està creant al seu voltant .
Per seguir l’activitat del grup podeu fer-ho a través del seu Facebook
http://www.facebook.com/Nakadaska.Factory i també el seu Twitter http://twitter.com/#!/nakadaska
Així mateix, podeu veure tot el material del grup al seu Flickr: http://www.flickr.com/photos/nakadaska_factory/
Youtube: http://www.youtube.com/user/nakadaskafactory
i a la seva web: http://nakadaskafactory.com/
