No a la ràdio mentidera

Aquest passat dimecres a la nit, a la gala d’entrega dels premis Ondas, Prisa i la Cadena SER van voler premiar els professionals que es dediquen a explicar els partits de futbol a peu de gespa. I és que fa ja tres mesos que les ràdios no entren als estadis de futbol de Primera Divisió en partits de Lliga per fer les cròniques radiofòniques in situ. Res de nou, el conflicte entre les emissores, la Lliga i Mediapro, va per llarg i ja ens n’han explicat prou històries. El problema és que, la majoria, són molt interessades i esbiaixades.

Mediapro vol fer pagar una quota a les emissores per fer els partits, i aquestes s’hi neguen, fent referència a l’innegable dret a la informació. El problema no és de diners, diuen. Locutors arreu de Catalunya i Espanya, a RAC1, la SER, Radio Marca… tant hi fa, s’omplen la boca a tothora a les transmissions esportives, que fan des de l’estudi, lamentant terribles violacions a tal dret fonamental. Fer els partits des de l’estadi és el net exercici del dret a la informació, diuen.

Tribuna de premsa del Camp Nou

M’estimo la ràdio des que tinc ús de raó. Com bé saben els qui em coneixen, amb 12 anys ja m’afanyava a engegar una ràdio de sobretaula ben d’hora al matí per escoltar l’Iñaki Gabilondo. I li poso article perquè ja ho diuen, que els de la ràdio són com de casa, coneguts, de la família. M’estimo la ràdio i precisament per això em molesta terriblement escoltar el que, directament, és un engany per defensar un mitjà que mira que és maco i ben fàcil de defensar amb la veritat per davant.

Aquest conflicte respon el simple interès de les emissores de no pagar per un concepte pel qual treuen uns rèdits publicitaris enormes. ¿O ens hem de creure que cada cop que cada narrador de futbol fa la falca en directe, de bancs que et pregunten si parlem, de talonaris d’hotels, de màquines segadores o d’assegurances de sanitat, del què sigui, està exercint el net dret a la informació? Encara més, ¿els rèdits que es treuen abans dels partits, al descans i després dels mateixos, en forma de pauses publicitàries, també tenen una naturalesa informativa?

Ara que ha aparegut el darrer EGM de 2011, cal recordar que aquests espais radiofònics són dels més escoltats de les emissores, és a dir, on els ingressos publicitaris són més elevats. Per tant, les ràdios, directament, insulten la intel·ligència dels oients quan volen fer passar bou per bèstia grossa. Podem discutir en quin moment es vol imposar la taxa (que a Itàlia fa temps que es paga, per cert), podem discutir si l’han de pagar les públiques, fins i tot podem discutir si realment és convenient o si respon a raons fosques, però el fet és que les ràdios volen fer passar el que és el pur benefici publicitari, els DINERS, per l’exercici del dret a la informació, i independentment de la resta del debat, això no es pot permetre.