Tothom esperava que el primer ministre hongarès, Viktor Orban, pronunciés un discurs incendiari i rotund defensant les seves normes i deixant un anímic marge de negociació.
Sense dubte el nou president del Parlament Europeu, el fins ahir líder del grup socialista a l’Eurocambra, l’alemany Martin Schulz, s’esperava una primera sessió més moguda. Però no va ser així. Les pretensions i la gosadia se li devien caure al Danubi abans de marxar ja que el controvertit i sempre polèmic Orban, es va mostrar ahir com un molt caut i conciliador primer ministre d’una Hongria enfonsada en una greu situació econòmica.
“Els problemes poden ser resolts i arreglats ràpidament”, va declarar durant el seu discurs. No va entrar en detalls però va assegurar que les objeccions dels òrgans europeus, que van quedar ahir plasmades quan la Comissió Europea va donar un mes a Hongria per rectificar, poden ser satisfetes. L’únic punt de conflicte pot ser, segons el mateix Orban, que es qüestioni el fet que el governador del Banc Central Hongarès presti jurament en el Parlament i davantla Constitució.Iés que Brussel·les hi veu un potencial conflicte d’interessos en aquest jurament de lleialtat a la nació si al mateix temps es pertany, com és el cas, al Consell General del Banc Central Europeu.
Però fins i tot això Orban està disposat a negociar-ho, ofegat com està per unes finances públiques que no pot redreçar tot sol, que justifica perquè és l’herència que ha rebut, i que l’ha obligat a demanar auxili econòmic al FMI. Orban no tenia la paella pel mànec i per això des d’un bon principi va amagar les urpes que tants cops havia mostrat i va esgrimir les mesures que ha adoptat per redreçar la greu situació econòmica com a sedant per una Eurocambra que li tenia sinceres ganes.
Entre els seus detractors més enèrgics hi ha el líder del grup lliberal, el belga Guy Verhofstadt, que va citar una trentena de violacions del Tractat de Lisboa i va sentenciar que per ell l’obertura d’un simple expedient a Hongria no és suficient ja que el cas exigeix una investigació a fons que determini si es viola o no l’article 2 del mateix tractat que vetlla per la democràcia, les llibertats, els drets humans i la protecció de les minories. Gairebé res.
Una línia molt semblant a la emprada per l’eurodiputat verd Daniel Cohn-Bendit, abans conegut com Dani el Vermell, i que, sempre explosiu i ahir amb la cara més vermella i inflada que mai, va carregar durament cap a una país que, diu, “té una qualitat democràtica dubtosa ara mateix”. El històric polític francès també va donar al seu company Verhofstadt reclamant l’aplicació de l’article 7 del Tractat de Lisboa que preveu retirar el dret a veto a un país i que, en termes polítics, equival a la bomba atòmica. I és que per Cohn-Bendit, Viktor Orban pertany a la mateixa classe política que Hugo Chávez o Fidel Castro.
Una postura molt diferent va adoptar el líder dels populars europeus, Josep Daul, família a la que pertany Orban, que va preferir no mullar-se i simplement va reclamar que es deixi a la Comissió Europea fer la seva feina. Una actitud molt neutral que contrasta amb la d’alguns dels seus correligionaris que en els últims mesos havien donat suport a les reformes de Viktor Orban i titllaven les crítiques d’arreu d’Europa de “circ ideològic”.
Però qui millor va resumir la situació va ser el successor de Martin Schulz com a nou líder dels socialistes europeus, l’austríac Hannes Swoboda, que va sentenciar: “Una Hongria amb el govern d’Orban no hagués entrar a la Unió Europea”. Clar, concís i malhauradament encertat. Swoboda però va preferir no fer referència a l’aplicació de l’article 7 del tractat de Lisboa ja que, vista la marea popular que ha conquerit la majoria de governs europeus, la seva aplicació és gairebé impossible.
El lleó hongarès s’ha amansat sí, però un cop mésla Unió Europea ha demostrat que va curta d’energies a l’hora de defensar la democràcia i unes regles de joc que creiem imprescindibles. Sembla que no. Ara la regla d’or no és la llibertat, sinó l’austeritat. Els atacs a la independència jurídica, el control dels mitjans o una llei electoral que afavoreix al partit majoritari, no són tan greus si hi ha retallades i reducció del dèficit.















