Ha començat la carrera republicana cap a la Casa Blanca. El tret de sortida l’ha donat el caucus de Iowa. Però, primer de tot, què és un caucus?
Doncs una assemblea en la que el poble es reuneix per escollir, després d’un debat i de moltes, moltes consideracions, als seus representants que mesos més tard aniran a la convenció del partit en qüestió i votaran per un candidat. Els participants voten a mà alçada o en simples troços de paper a favor de quin candidat els sembla més apropiat. Una forma primitiva però pura de democràcia i on rau la força del sistema nord-americà. Perquè no tenim res semblant a Catalunya o Espanya?
En tot cas, el caucus de Iowa ha donat com a guanyador al moderat Mitt Romney per un, estret no, estretíssim marge de vuit vots sobre el ultra conservador Rick Santorum. En tercer lloc ha quedat Ron Paul, un personatge molt peculiar però no més excèntric que el quart classificat, Newt Gingrich. Ben allunyats queden ja personatges gairebé grotescos com Rick perry, cinquè, o Michelle Bachmann, sisena i que amb un 5% dels vots ha decidit retirar-se de la carrera.
Això deixa al Partit Republicà, el històric partit de govern que sempre s’ha distingit per adoptar unes postures centristes i una actitud molt responsable, amb cinc cartes per intentar guanyar-li la mà al Partit Demòcrata. Aquest últim presenta la mateixa que en la partida del 2008: Barack Obama. Una carta molt forta fa quatre anys però que ha anat perdent benzina fins a tal punt que molts pronosticaven una segura victòria republicana. Però les cartes del partit de l’elefant no són bones, gens bones. I malgrat que Obama ja no és el que era, ni així els seus possibles rivals semblen tenir les de guanyar.
Rommney i la seva dona després d'un discurs / REUTERS
Primera carta: Mitt Romney. Ex governador de Massachussets, un dels estats més progressistes de la unió. Com ho demostra que sota el seu govern (2003-2007) s’aprovés una reforma sanitària calcada a la que vol impulsar Obama i que els seus companys de partit qualifiquen de socialista i perillosa. També com a governador, Romney no es va oposar al matrimoni homosexual ni a l’avortament. A més a més, és mormó i això irrita a les bases del partit, ara controlat pel Tea Party, que preferirien qualsevol altre candidat.
L'ultra conservador Rick Santorum / DAILY MAIL
I un dels predilectes és la segona carta, Rick Santorum, segon en el caucus per només vuit vots de diferència respecte al guanyador. Però Santorum és massa extremista. Ultra conservador, per tant del gust del Tea Party, però fins a l’extrem de no refiar-se de les influències de l’escola pública i decidit a educar els seus set fills a casa. Sembla que l’èxit fulgurant de Santorum, gairebé desconegut fa poques setmanes i ara segon classificat, pot ser igual de fugaç que el ja retirat Herman Cain.
L'outsider Ron Paul
La tercera carta és la de Ron Paul. Un outsiderdins el conservadorisme que desperta simpaties per la seva dràstica oposició a tota presència de l‘Estat en la vida ciutadana com ara seguretat social o ajudes als aturats. Això encara podria passar pel Tea Party, sempre partidari de la mínima intervenció de Washington. Però el que no accepten és que Paul sigui també contrari a tota intervenció militar a l’exterior i que hagi condemnat la participació dels Estats Units ala Segona Guerra Mundial.
L'ex speaker de la Cambra de Representants, Newt Gingrich
La quarta carta és una altra perla: Newt Gingrich. Ja en vaig parlar en el meu article de fa unes setmanes i ho podem resumir dient que si Gingrich és el candidat republicà, Obama no cal que pateixi per res. Extremadament crític amb el comportament, segons ell, immoral de Bill Clinton pel cas Lewinsky, a Gingrich no li va tremolar el pols quan va abandonar a la seva primera esposa quan aquesta acabava de ser operada de càncer i encara estava a l’hospital, ni a la seva segona quan patia de esclerosis múltiple.
L'ex governador de Texas, Rick Perry
Finalment la cinquena carta també és digne d’esment. Rick Perry s’ha fet famós per ser l’home que oblida els seus discursos. I és que el vídeo en el que prova de recordar quina és la segona de les tres agències que vol eliminar si és escollit president és ja un dels més vistos de la xarxa. S’agraeix que un personatge com Perry, que fardava de tenir el dubtós honor de ser el governador que més sentències de mort havia signat, perdi pistonada en la carrera per ser designat candidat republicà.
Sembla doncs que Romney, per molta ràbia que li faci al Tea Party, serà el candidat. De fet la radicalització del seu discurs, donant suport per exemple a la construcció d’un mur al llarg de tota la frontera amb Mèxic, és el primer indici de que Romney serà el probable candidat. Un altre símptoma de que el partit el considera el mal menor és que ha començat la desfilada de figures demanant el vot per ell. El que es coneix com endorsement. El primer ha estat l’ex candidat John McCain. Aquesta dinàmica es veurà confirmada en el segon caucus que tindrà lloc en un estat moderat com és New Hampshire on Romney té totes les de guanyar després que ja ho fes en un de tan conservador com Iowa.
I tot plegat s’ho mira el president Obama fregant-se les mans. La situació econòmica, l’autèntic gran rival en les pròximes eleccions, comença a donar senyals de millora i això li ha proporcionat un increment en l’aprovació per part de la ciutadania que ja frega el 50%. I els republicans no l’amoïnen? De moment no fan més que amenitzar el seu temps lliure a la Casa Blanca.
