La Dama de Hierro
Biopic – Phyllida Lloyd – 2011
La sinopsi: Margaret Thatcher va ser la primera dona presidenta del Partit Conservador al Regne Unit i la primera en convertir-se en Primera Ministra britànica. El seu domini polític va durar 11 anys: 11 anys en què es va enfrontar als principals líders europeus i mundials, tots homes, i es va guanyar el sobrenom de Iron Lady (Dama de Ferro) pel seu caràcter estricte. Tatcher va marcar un abans i un després en política internacional independentment de la seva tendència política.
La crítica: La directora britànica Phyllida Lloyd porta a la gran pantalla la història de la primera Primera Ministra britànica de la història, Margaret Thatcher. La història combina els inicis d’una jove Thatcher acceptada a la universitat i el seu posterior ascens al poder amb la vellesa, etapa en què té al·lucinacions i recorda constantment la seva vida anterior juntament amb el seu difunt marit, Denis Thatcher.
La Dama de Hierro és un exemple de pel·lícula en què la interpretació del protagonista, en aquest cas la protagonista, està molt per sobre del film: venç. Meryl Streep està pletòrica i fa una interpretació mereixedora de l’Oscar a millor actriu. No li tremola el pols en cap moment per calcar el que en un moment llunyà de la història va fer i dir Margaret Thatcher i es mostra completament vulnerable en el moment d’afrontar la vellesa i la soledat. A Meryl Streep no se li pot demanar més, està fantàstica i camaleònica canviant la veu de Thatcher i apareixent primer vencedora i després vençuda.
Personalment, trobo a faltar conèixer amb més exactitud a favor de què va estar Margaret Thatcher i en contra de què i de qui. Observem el seu caràcter i la seva manera de fer però ens falta més sobre la seva manera de pensar. Ni ens cau simpàtica ni la odiaríem quan, molt probablement, hauríem d’optar per una d’aquestes opcions a l’acabar de veure el film.
Amb La Dama de Hierro, sabem massa sobre què va fer Margaret Thatcher i com va ser la seva vida des que la van acceptar a la universitat fins que es va convertir en Primera Ministra però sabem massa poc sobre les seves idees polítiques.
L’apunt: Meryl Streep i Phyllida Lloyd (la directora) ja havien treballat juntes en l’adaptació al cinema de ¡Mamma Mia! (2008), on Streep també era la protagonista.
