Alex Salmond, del partit independentista Scottish National Party (SNP), governa amb majoria absoluta des del maig de 2011 i sempre s’ha caracteritzat per ser un polític astut.
La última prova són les dues concessions a Londres de cara a la celebració d’un referèndum sobre la independència. El primer és acceptar que la pregunta sigui clara: “Està vostè a favor de la independència d’Escòcia?”. Sí o no. La segona concessió és que qui organitzarà el referèndum seràla Comissió Electoral. D’aquesta manera el líder escocès evitar fer malbé uns ponts amb Londres que necessitarà si treu un resultat positiu ja que la llei estipula que la independència ha de ser pactada amb el Parlament de Westminster que és qui representa el conjunt del Regne Unit.
El primer ministre escocès, Alex Salmond / Foto: Getty Images
En canvi on no ha cedit és en dos factors que considera capitals. El primer és que es celebri el 2014 i no abans com volia David Cameron. Aquest desitjava que el referèndum fos abans perquè així no es pogués beneficiar d’una probable millora de la situació econòmica. I és que un dels grans dubtes que tenen els escocesos és si és viable econòmicament la independència tenint en compte que dos països que s’havien pres com referents, Islàndia i Irlanda, tenen greus problemes. Però finalment la consulta es celebrarà el 2014 aprofitant que es commemora els 700 anys de la batalla de Bannockburn, una victòria escocesa sobre Anglaterra en les guerres d’independència.
El parlament de Holyrood espera que tot plegat, és a dir dos anys per endavant per explicar bé els avantatges de la independència, sumat a un probable millorament de l’economia i un petit ajut del sentiment independentista inflamat pel heptacentenari d’aquella batalla, l’ajudi a treure un resultat positiu que de moment no preveuen les enquestes que donen la victòria al no per un 60%.
L’altre punt sobre el que Salmond no ha volgut ni negociar és la introducció d’una alternativa a la dicotomia independència- statu quo. Els escocesos podran doncs aprovar o rebutjar una tercera via: elevar el actual sostre de competències del sistema autonòmic. D’aquesta manera, el cap del SNP s’assegura un as a la màniga ja que si bé els sondejos són pessimistes pel que fa una victòria independentista, sí que són clarament favorables si es vota per una ampliació de les responsabilitats autonòmiques.
A Anglaterra ningú posa en dubte que Escòcia és una nació / Foto: Reuters
I per deixar la victòria encara més lligada, Edimburg ha aconseguit que Londres acceptés que el cens dels votants es faci a partir del concepte de residència i no d’origen. És a dir que podran votar els residents a Escòcia encara que no hi hagin nascut i en canvi no podran fer-ho els nascuts allà però que visquin fora del territori. D’aquesta manera es deixa fora a milers d’escocesos residents a Anglaterra i que sense dubte haurien estat partidaris de seguir dins la unió.
Però tot plegat no seria possible sense la posició negociadora de Londres, que contrasta amb la de Madrid. Per començar, allà ningú posa en dubte que Escòcia és una nació. Aquí en canvi sembla que a més d’un i de dos i de tres els hi surt autèntica urticària amb aquesta idea. A més Escòcia té una moneda diferent a l’anglesa i unes seleccions esportives, com la de fubtol o de rugby, que sí que poden competir legalment en competicions internacionals.
Més diferències. Si bé Euskadi i Catalunya són més riques que la majoria de comunitats autònomes espanyoles, Escòcia no té un PIB més alt que Anglaterra. Aquest factor fa que de fet hi hagi força britànics que també advoquin per la secessió de la regió nord ja que consideren que Anglaterra està perjudicada per la inclusió d’Escòcia dins el país. Un argument que esgrimeixen també els bascos (10% del PIB espanyol) i sobretot els catalans (20%) però des de l’altra banda. Ara bé, Holyrood defensa que si fossin independents podrien gestionar integrament el petroli del mar del nord i per tant no necessitarien cap subvenció de Westminster com la rebuda recentment per ajudar al Royal Bank of Scotland. Un camí possible però improbable ja que les reserves de cru estan disminuint i no queda clar que, si aquest ha de ser el pal de paller econòmic, Escòcia pugui subsistir.
Els sondejos donen la victòria al 'no' a la independència
Per últim hi ha el tema lingüístic. Es tracta d’un aspecte molt defensat tant per bascos com per catalans però que no té rèplica a Escòcia on, excepte algunes minories locals, tothom parla anglès i això no treu que es sentin profundament escocesos.
Cada nacionalisme és un món però sembla que a diferència dels líders que tenim aquí, Alex Salmond sí ha sabut llegir entre línies i sembla ser conscient que si bé la independència és força complicada, sí que té a tocar una ampliació de la autonomia. I aquesta pot ser la primera pedra per una futur país escocès.
