Drive

Thriller d’acció – Nicolas Winding Refn – 2011

La sinopsi: Un jove conductor treballa de dia en un taller de cotxes, fa d’especialista en pel·lícules d’acció i de nit condueix a tota velocitat els cotxes de fuga en atracaments. Un dia coneix la seva veïna Irene, que viu amb el seu fill Benicio, i s’enamoren. Poc després, l’Standard, el marit de l’Irene, surt de la presó i torna a casa. L’Standard ha de saldar un deute, ajudat per ell, però tot surt malament.

La crítica: Basada en la novel·la de James Sallis, Drive és LA pel·lícula del 2011. Hossein Amini (el guionista) i Nicolas Winding Refn (el director) s’han encarregat de donar a llum una obra mestra del gènere d’acció. Drive és una pel·lícula de risc i violència a la nit de Los Ángeles però també d’il·lusió i esperança continguda a les poques escenes que són de dia.
Ryan Gosling, el driver, és un tipus dur sempre amb un escuradents a la boca i una xupa que porta dibuixat un groc i enorme escorpí. Un no pot apartar la mirada d’ell ni evitar sentir-se atret pel risc, per la velocitat quan condueix i per la violència que exerceix. D’ell pràcticament no en sabem res, no sabem com es diu ni sabem res de la seva vida, exceptuant que viu a Echo Park, un barri deprimit, treballa de mecànic en un taller i d’especialista en pel·lícules d’acció però que el que realment li agrada és córrer riscos: conduir de nit per Los Ángeles contractat per atracadors i perseguit per la policia.
És inevitable pensar en Gosling i no recordar com dóna les pautes per ser contractat: no han de saber la seva identitat, no repeteix encàrrecs, mai més està localitzable al telèfon des d’on truca i només espera cinc minuts als que l’han contractat; cinc minuts que cronometra amb un rellotge de polsera que lliga al volant del cotxe.
El driver s’enamora de l’Irene, la dona d’un altre (Carey Mulligan), i estima al Benicio, el fill d’aquesta. Tots tres viuen uns dies en què tot sembla meravellós però, com ja pronostica la mirada preocupada i trista de la vulnerable Carey Mulligan, res no dura gaire. La noblesa del driver fa que ajudi al marit de l’Irene i que la seva vida es compliqui dràsticament.
Per acabar d’arrodonir un film apassionant, és inevitable no mencionar la banda sonora, una banda sonora magnífica que fa que t’endinsis completament en el que està passant i visquis amb passió el que se’t presenta a la gran pantalla.
Drive és un film imprescindible que ens ensenya com de ben fetes poden arribar a estar les pel·lícules ja que no flaqueja per cap banda i aconsegueix un resultat de 10. Les dues grans del 2011 s’han estrenat quan pràcticament arribava 2012: The Artist i Drive.

L’apunt: Després d’una trobada poc esperançadora, el director Nicolas Winding Refn i el protagonista Ryan Gosling escolten Can’t fight this feeling de REO Speedwagon. És en aquell moment, amb Gosling al volant, quan Winding Refn decideix que el film anirà d’un conductor que sempre escolta música quan condueix. Sense aquesta cançó Drive no hagués estat possible.