Per Per JJ Begood, en col·laboració amb La cultura no val res.
Rock enigmàtic i nocturn. Aquest és el debut discogràfic del director David Lynch. Ho havia dit en més d’una ocasió: Es va fer cineasta perquè no sabia com pintar quadres amb música. Sempre ha tingut una forta relació amb les bandes sonores dels seus films; creant un clima al·lucinant i malaltís que l’han convertit en un cas apart de l’univers fílmic mundial.
“Crazy Clown Time” transmet la nostàlgia d’una Amèrica perduda -la que va cristal·litzar a les dècades dels cinquanta i seixanta. La veu del Lynch, filtrada pel vocoder, ens desgrana texts breus i obsessius sobre la pèrdua i el poder de l’amor, aixecant paisatges mentals tan inquietants com evocadors. Aquest disc confirma que qualsevol cosa sorgida de la ment del Lynch s’impregna de la seva magnètica i única personalitat. Quelcom extrànyament meravellós.
