Està clar que les xarxes socials no són només una moda passatgera. Potser a la llarga ens cansem de Facebook o de Twitter, però aquesta nova manera de viure internet que ens permet crear i compartir contingut, valorar-lo, comentar-lo, establir noves relacions entre els usuaris i entre aquests i les marques, ha vingut per quedar-se. I la prova està en l’aparició de noves xarxes socials que comencen a explorar d’altres possibilitats més enllà de retrobar-se amb els amics de la universitat, dels likes, dels follows i dels retweets.
Pinterest n’és una i ha estat, en el meu cas, la gran troballa del 2011. Em vaig fer el compte el passat juliol arran d’un curs de fotografia de viatge, en el qual ens suggerien aquesta xarxa com a eina per a col·leccionar imatges de les nostres destinacions. Així que com a diligent alumna que sóc, vaig fer el meu registre i vaig intentar entendre de què anava la cosa.
Com pot arribar a passar amb Twitter, la simplicitat del concepte que proposa Pinterest et fa ballar una mica el cap, al principi. Pinterest funciona com un organitzador per a les imatges que trobem per internet, com una mena de menú visual dels nostres enllaços preferits del navegador. Si en el menú de preferits del teu navegador t’organitzes els teus enllaços en carpetes segons temàtiques, el què proposa Pinterest és crear cartelleres (boards) de diferents categories (moda, música, cultura, arquitectura, art, disseny gràfic, projectes DIY, cuina, casaments, decoració, pentinats, reciclatge, llibres, pel·lícules, tecnologia, viatges, esports, bellesa o el què vulguis!) per ordenar aquelles imatges que, navegant per internet, vulguis conservar. Partint d’aquí, el què et trobes després de fer login per primera vegada és un menú simplíssim, poques instruccions i un llenç en blanc per començar amb el pinning.
I és que com tota bona xarxa social, Pinterest introdueix també una terminologia pròpia per anar apuntant al diccionari del geek. El to pin és el verb que es porta en aquesta xarxa social, que vol dir, literalment “penjar amb xinxetes”. Si a Twitter, fem tweets, a Pinterest fem pins, és a dir, pengem imatges a les nostres cartelleres. Podem fer aquests pins de tres maneres diferents: capturant imatges de pàgines web mitjançant el botó “Pin it” (que ens podem instal·lar MOLT fàcilment a la barra de marcadors del navegador), pujant una imatge pròpia des del nostre ordinador o bé -i aquí és on entra el factor social- fent un repin, o sigui, penjant una imatge d’una altra usuària de Pinterest a les nostres cartelleres.
També seguint la lògica de subscripció de continguts de Twitter, Pinterest consisteix en seguir persones per anar veient els pins de totes les seves cartelleres, o seguir només les cartelleres específíques que t’interessin d’aquella persona.
I d’això va la cosa, de crear collages d’imatges que t’inspirin, posar en ordre fotografies, reunir idees per a futurs projectes, col·leccionar allò que t’interessa… i de tenir tot això ben a la vista. I aquesta és la clau de tot plegat, deixar de banda el text (adéu als famosos 140 caràcters) i de passar-nos a les imatges. Potser és per això també, que he suat tant intentant posar per escrit aquest nou concepte de xarxa social “visual”.
I ja per acabar, diré que, com a tota xarxa social, el què fa especial Pinterest són les persones que hi participen. Com a tot arreu, hi ha de tot, però en general Pinterest disposa d’unes usuàries (el 70% del total de persones registrades són dones) a la última i amb un magnífic bon gust. Doneu-li una ullada i resistiu-vos, si podeu, a registrar-vos. Happy pinning!
Per Eva Sanahuja en col·laboració amb La Cultura no va res
