THE WIRE: Molt més que una qüestió de “polis i cacos”

Una ciutat americana, un grup de policies i una banda de narcotraficants. Dit així, no sembla que estiguem parlant dels ingredients del que per a alguns ja és “la millor sèrie de televisió mai feta”. I és que no és el què sinó el com David Simon, el creador de la sèrie, aconsegueix crear al llarg de 5 temporades una complexa xarxa de personatges al servei d’una trama apassionant.

L’acció ens porta als baixos fons d’una ciutat de la Costa Est dels Estats Units, Baltimore. Una ciutat de majoria afroamericana marcada per la violència, el tràfic de drogues i la corrupció política, on el ser negre o blanc sí importa. Enmig d’aquest panorama desolador, la història gira al voltant d’un carismàtic policia d’origen irlandès(Jimmy McNulty), amb certa tendència a l’autodestrucció física i moral, regada amb grans dosis d’alcohol. McNulty aconsegueix crear una subdivisió policial exclusivament dedicada a acabar amb l’imperi de la droga dirigit principalment per Avon Barksdale i Stringer Bell.  Fins aquí, pot semblar una típica sèrie policíaca convencional.

El cas és que Simon aprofita la seva experiència a la secció de successos del The Baltimore Sun per explicar-nos amb un gran realisme la cruentíssima realitat d’una ciutat marcada per les lluites entre famílies, la incompetència policial i les corrupteles vàries dels polítics de torn. The Wire ens descriu amb gran detall els canals pels quals els diners, fets amb la venda de drogues, corren des de les més brutes cantonades fins als més luxosos despatxos de l’Ajuntament de Baltimore.

Però no només això, sinó que és també un retrat de la condició humana en tota la seva complexitat, on l’espectador capta des del principi una idea primordial: No hi ha persones blanques o negres, hi ha diferents tonalitats de gris. No hi trobem mai personatges plans, al servei d’un maniqueisme de manual en el que els bons són els “polis” i els dolents són una colla de camells de poca calada. Tots els personatges presenten aspectes polièdrics, fins a tal punt que, a vegades, l’espectador arriba a sentir certa estima pels personatges més foscos. I això arriba a extrems en els que fins i tot es pot arribar a patir una crisi d’orientació total respecte les seves filies i les seves fòbies. I és que fins al més exemplar dels oficials pot tenir algun drap brut, de la mateixa manera que podem trobar un bri d’humanitat en el més despietat dels assassins.

En definitiva, per la enorme i carismàtica personalitat del seu protagonista, per la complexa trama i majestuosament rica en personatges, pels moments carregats d’emotivitat que hi ha malgrat ser una sèrie policial, pel tractament excepcional de la fotografia i per molt més, us recomanem el que, com ja molts ho consideren és la sèrie per excel·lència.

 La trobaràs a les Biblioteques de la Diputació de Barcelona.

Per Víctor Cervantes amb col·laboració La Cultura no val res

Fes un comentari

Please enter your name

Your name is required

Please enter a valid email address

An email address is required

Please enter your message

Llums de la Ciutat © 2014 All Rights Reserved

Amb el suport de Llumsmedia de Produccions