No és ben bé un assumpte de política internacional, ho sé, però s’ha convertit tristament en un affaire que supera fronteres. La recent suspensió durant dos anys al ciclista Alberto Contador per positiu de clembuterol (és a dir, per una forma de dopatge) va provocar una gran indignació dins la societat espanyola, que es va acabar d’encendre en veure com Canal Plus França ho utilitzava per fer humor.
Pels qui no ho hagin vist, aquí teniu un dels vídeos.
Que no senti bé no només és comprensible sinó que entra dins el sentit comú. Però voler denunciar-ho i fer-ne un conflicte internacional és fer-ne un clar gra massa. No té res millor a fer Rubalcaba, nou líder d’un partit en el moment més dur de la seva història, que titllar d’“atac xenòfob” un acudit del país veí? (on, per cert, molt probablement governin els socialistes en pocs mesos) O el ministre de Cultura, Educació i Esport, José Ignacio Wert, no té res millor a fer que amenaçar amb una investigació per part del Consell Superior de l’Esport? -Per cert, en època de retallades, cal un organisme com aquest?- I què fa el ministre d’Assumptes Exteriors, José Manuel Garcia-Margallo, demanant a l’ambaixador espanyol a Paris que presenti una carta a la cadena francesa acusant-la de falta d’ètica? Si té temps per provocar un contenciós diplomàtic tan penós, potser també en té per justificar el nomenament de Federico Trillo com a ambaixador a Londres quan havia assegurat que tots els nous ambaixadors serien diplomàtics de carrera.
El guinyol de Nadal signant amb una xeringa
Per sort, les autoritats franceses són pragmàtiques i han posat per davant d’aquesta polèmica els nombrosos interessos que uneixen ambdós països expressant la seva admiració pels èxits esportius espanyols i relegant el tema a la categoria a la qual pertany: l’anècdota.
Però segueix sent realment penós que s’hagi escalfat tant l’ambient d’aquesta banda dels Pirineus. La única explicació que trobo és que un país amb un 20% d’atur, fora del G-20 i a la corda fluixa pel que fa al deute sobirà, no es pot permetre que es posi en dubte una de les poquíssimes categories en què és capdavanter al món: l’esport. I és que si fem un repàs als èxits en aquest apartat, la llista és llarga, coneguda i només cal repassar-la per oblidar ràpidament l’ofensa feta pels humoristes francesos.
Que tenen enveja dels nostres èxits? Segurament. Que els fa ràbia que faci una eternitat que cap compatriota no guanya ni Roland Garros ni el Tour? També. Però això no treu que el gran beneficiat de tot plegat és Canal Plus França, que està aconseguint que se’n parli a totes hores. I mentre aquí hi hagi qui segueixi discutint sobre el tema només els hi estarem fent un favor a uns humoristes que seguiran fent bromes al respecte, afegint potser nous guinyols com ara els ministres Wert i Margallo.
La millor opció és oblidar-ho i la millor resposta, seguir guanyant. Un camí que ja ha començat a enfilar la selecció de futbol sala, campiona d’Europa des d’ahir a la nit. Enhorabona!
