Dones manifestant-se contra la violència masclista el passat 8 de març a Rabat. / EFE
Amina Filali va ser violada fa nou mesos, quan només tenia 15 anys, per Mustafa, un noi de 25. Al Marroc, quan la víctima és menor d’edat, la condemna per violació pot arribar als 20 anys de presó. Però el pare d’Amina, Lahcen Filali, tot i denunciar en un principi l’agressor de la seva filla, va decidir finalment que els joves es cassesin per reparar el seu honor i el de la seva família. Segons la família de Mustafa, la causant de la violació havia estat Amina. El passat 10 de març, després de sis mesos de convivència a la casa del seu violador a la localitat de Chourfa, on va ser maltractada per la família, Amina es va suicidar ingerint matarrates.
Aquesta història sembla una pel·lícula, però és la vida real. Segons l’article 475 del Codi Penal marroquí, l’agressor o violador d’una menor pot casar-se amb ella per evitar el judici i la possible pena de presó. La societat ho denuncia, ja que només l’any 2009, els jutjats marroquins van rebre més de 42.000 peticions de derogació de la llei del codi de família, que va impulsar el rei Mohamed VI l’any 2004. Casos com el d’Amina són freqüents a l’àmbit rural del Marroc, però això no justifica el silenci mediàtic: els mitjans van trigar tres dies en dir alguna cosa sobre la mort de la noia.
La societat es va indignar amb la notícia, i molt especialment els col·lectius feministes del Marroc, que van denunciar el silenci de les autoritats del país després del suicidi de la menor, i van demanar una investigació a fons del cas: “Fa anys que reclamem una llei que protegeixi les dones de la violència masclista, però ni tan sols aconseguim l’abrogació d’aquell article del codi penal que, en el fons, legitima la violació”, va sentenciar la presidenta de la Lliga Democràtica dels Drets de les Dones del Marroc, Fouzia Assouli. Les protestes van fer reaccionar el Consell de Ministres, que es va reunir per intentar donar una resposta, però molts ministres, com el ministre de Justícia, Abdelwahed Radi, es van negar a solidaritzar-se amb el cas.
Hamida Filali, germana d'Amina, amb la fotografia de la seva germana morta. / A. SENNA
La mort d’Amina evidencia que la dona marroquina té molt camí per recórrer encara per assolir els seus drets fonamentals. La llei de Mohamed VI continua donant més importància a l’honor, i molt especialment a l’honor dels homes en el conjunt de la família, que a les dones. Molts es qüestionen ara si la mort d’Amina afavorirà el debat per modificar l’article 475, però en qualsevol cas, ella ha mort amb 16 anys per voler deixar de viure una vida injusta sota l’horror d’una violació.
Les dones al Marroc, com a la resta dels països àrabs, tenen ara l’oportunitat de fer-se escoltar més que mai, després d’una Primavera Àrab que podria determinar el seu nou paper social. ELLES sí tenen un paper als països àrabs, estan organitzades i amb ganes de créixer socialment. Històries com la d’Amina, que a moltes regions són considerades normals, no s’haurien de tornar a repetir mai més.
