No han estat pocs els qui han catalogat aquestes primàries republicanes com les pitjors de la història. Crítics, editorials, columnistes o tertulians. La llista podria ser eterna per enumerar tots aquells que teoritzen sobre les primàries que s’estan duent a terme als Estats Units. Que si Romney ho té més que guanyat, no per ser el més convincent, sinó per ser el menys pèssim de tot el seguici de candidats; que si les propostes de Santorum són només una façana persuasiva, o si, de veritat, ha aparegut un nou profeta per ocupar el Despatx Oval.
Mitt Romney, en campanya / EFE
A falta de tres mesos per posar punt i final a les primàries, es divisa una línea victoriosa liderada per Mitt Romney però amb un Rick Santorum que li segueix el rastre, redimit gràcies a l’última victòria de les primàries de Louisiana el dissabte passat amb un 49% (Romney 26,7%). Les dubtoses iniciatives impulsades pels candidats, o les contínues contradiccions en els seus discursos, deixen la cúpula republicana amb una imatge deteriorada, amb la mirada perduda, i alimenta un Obama que ni tan sols ha iniciat la campanya electoral.
El professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Maryland Thomas F. Schaller no escatima en aventurar un resultat per a les primàries republicanes: “Romney és qui està més fort i Santorum és molt probable que perdi”, afirmava rotundament durant la conferència que va realitzar a l’Institut de Ciències Polítiques fa uns dies. De la resta de candidats –Ron Paul i Newt Gingrich- creu que seguiran passant tan desapercebuts com fins ara i els lapida amb un simple “no faran res”.
“És molt habitual dins de la línea republicana que un candidat que hagi perdut unes eleccions anteriorment es torni a presentar”, comenta Schaller. Aquest és el cas de Romney, derrotat a les primàries del 2008 per John McCain. Però sembla que l’ego dels republicans és, per naturalesa, inesgotable. Sempre ressorgeix. L’exgobernador de Massachusetts s’ha tornat a presentar aquest any, i amb més carisma que mai, fet que, sinó hi ha sorpreses d’última hora, serà l’escollit pels republicans. Romney, a més, és mormó. Per a una part dels votants republicans, això significa racisme i poligàmia. Però sembla que aquest “obstacle” no impedirà a Romney arribar com a favorit a la Convenció Nacional Republicana de finals d’Agost a Tampa (Florida), on s’elegirà el candidat que s’enfrontarà a Obama al novembre.
Newt Gingrich / GAGE SKIDMORE
Els grans perdedors d’aquesta carrera pel timó republicà –ja es pot dir sense embuts ni suposicions- són Ron Paul i Newt Gingrich. Aquest segon, té una llarga trajectòria, tant política com de faldilles. El qui va ser president de la Cambra de Representants durant cinc anys (1994-1999) ha tingut una vida sentimental “plena” i aquest fet no sembla agradar gaire a l’ala més conservadora del partit. Segons les bases del republicanisme més pur, un candidat ha de ser fidel a la seva família i la seva credibilitat és directament proporcional al nombre d’anys de casats amb la seva dona o la quantitat de fills que llueixen durant les campanyes electorals. Sembla ser, doncs, que els esforços econòmics -ni més ni menys que 10 milions de dòlars- aportats pel magnat dels casinos Sheldon Adelson (molts el recordareu pel seu hobby de construir un Las Vegas no molt lluny d’aquí) per revifar la campanya de Gingrich quedaran en fum.
Però no tot és tan clar com se’ns presenta. “Una hipotètica retirada de les primàries de Gingrich podria deixar Romney en una posició molt delicada”, deia Schaller davant la sorpresa d’alguns dels assistents. I per què? Doncs perquè la majoria dels votants de Gingrich, si aquest es retirés, apostarien per l’ultraconservador Rick Santorum, candidat que més s’associa a les idees de Gingrich i que deixaria Santorum en una posició, si més no, interessant.
Ja pot resar, doncs, tot l’equip electoral de Romney per què cap dels candidats més debilitats abandoni el vaixell de les primàries si no volen que se’ls compliqui la feina.
I Obama que s’ho mira des de la Casa Blanca
Els republicans estan aplanant el camí, sense voler-ho, de la campanya electoral de Barack Obama. Veient el batibull de les primàries republicanes, molts veuen l’actual president amb els valors més definits, i pensen que, segurament, repetirà el discurs del “Yes We Can” de 2008. Però tampoc té marge per a la relaxació; en una enquesta realitzada fa unes setmanes, un 51% de la població desaproven la manera com Obama lidera l’economia del país. Però surt ben parat pel que fa a la política exterior, gràcies, en part, a la retirada de tropes de l’Iraq, o gràcies a aconseguir una relació amistosa amb tot el món musulmà.
