No m’imaginava, quan vaig decidir acostar-me a la manifestació convocada a Barcelona per UGT i CCOO, que acabaria corrent amunt i avall pels carrers del centre de Barcelona. No seré tan hipòcrita com per negar l’excitació de l’augment d’adrenalina quan veus el risc de prop, però prou de prop com per no haver de patir en excés (bé, no, a Pelai em va anar del canto d’un duro). En qualsevol cas, la imatge de Barcelona va ser, un cop més, deplorable.
Manifestació a Plaça Catalunya / LAIA TORRA (flickr.com/twiggy-miss)
Res té a veure cremar contenidors (més de 200, a Barcelona) amb la lluita pels drets laborals. Potser té més a veure cremar un Starbucks, o una sucursal de La Caixa, però tampoc és el camí. En qualsevol cas, no podem oblidar que, durant aquesta vaga general, els incidents van començar quan diversos furgons d’antidisturbis van entrar a Plaça Catalunya pel Portal de l’Àngel i van començar a estomacar indiscriminadament la gent, que no estava fent absolutament res de greu.
Brossa cremant al carrer Bergara, cruïlla amb Pelai / LAIA TORRA
Després sí, contenidors cremats, brossa en flames, fum, cops, gent emmascarada i corredisses. Un es troba en aquesta situació amb l’única i sana intenció de conèixer l’ambient de protesta en una jornada que ha de tenir un cert punt de festivitat, i s’acaba trobant corrent davant una colla de gossos sense control. I s’ha de preguntar els perquès.
Diu el govern que té controlat un grup d’uns 500 individus especialistes en rebentar manifestacions, professionals de la violència. A Barcelona ja són tota una funesta tradició. En aquest sentit és esperançadora la reforma del codi penal que va prometre el PP, que ha d’endurir les penes contra els reincidents. Perquè tots sabem que cremar quatre contenidors surt barat. Està molt bé, però el govern no ens explica la xifra de policies secrets que s’infiltren en les manifestacions i que són sospitosos habituals d’estimular la gent perquè cometi disturbis i fins i tot, d’iniciar-los.
Antidisturbis, a punt de carregar al carrer Pelai / LAIA TORRA
És complicat de demostrar; hi ha qui afirma que ha vist Mossos saltant d’un furgó vestits del Barça en la celebració d’alguna victòria a les Rambles, o que els ha vist amb palestins i passamuntanyes, ulleres de sol i amb un auricular a l’orella. De fet, recordo una fotografia, d’un altre país, on es veien diversos policies retenint, a terra, uns individus. I uns i altres lluïen les mateixes soles de bota, de color verd fluorescent, impossibles de confondre. Per moltes proves, més o menys sòlides, que existeixin, sempre hi haurà qui, des d’una butaca i mai des del carrer, es resistirà a creure l’existència d’aquests altres professionals de la violència i ho titllarà de llegenda urbana.
Cal actuar amb tota la contundència del món amb els violents, amb aquests 500 energumens que ensorren la imatge de Barcelona i que distorsionen la realitat de les manifestacions. Però també hem de dir prou amb pràctiques policials (exercides sota governs de tot signe polític) dignes d’èpoques pretèrites i de record fúnebre i dolorós. Acabem amb la violència, sí, però acabem amb tota la violència. La d’uns professionals i la dels altres.
esther
31 març 2012
Els joves sou qui marqueu el futur, lluiteu pel vostre benestar i interessos amb força i eviteu que alguns, sigui qui siguin, embrutin la vostra lluita
josep de cal pep
31 març 2012
Molt ben explicats aquests comentaris sobre la vaga. Trepitjar el carrer és la millor manera de veure el que passa i exposar-ho de la forma més objectiva.
Pel que sembla els interessos i les accions de forces fàctiques poden ser més que probables.
Jose Moreno
2 abril 2012
Marcel,me gusta tu comentario de la manifestación de Barcelona del dia 29 es muy objetiva de lo que pasó.
Si la policia sabe quienes són los que alteran el orden de las manifectaciones pacifistas,¿por que nó los neutralizan?¿si antes de estár los manifestantes en plaza Catalunya y paseo de Gracia yá habia 2 elicopteros de la policia y varios furgones por los alrededores?
laia
2 abril 2012
Crec que hi ha un cert interès en que hi hagi “aldarulls” en les manifestacions, un interès per part de la gent que ha de “rebre” o enfrontar les queixes de la manifestació i és que penso que els treu molts maldecaps poder fer que l’atenció que la gent de casa se centri en això i que s’oblidin del que realment és important, suposo que és una tècnica més de treure pilotes fora de camp. Evidentment la gent des del sofà de casa pot dir el que vulgui, però primer que posin un peu al carrer abans de repetir com lloros tot el que veuen per la tele.
Tot i que cada cop hi ha més gent que s’adona de la situació, segueix havent-hi molta gent que està entossudida i insisteix en que els joves no tenim respecte per res i que no sabem res perquè no hem hagut de córrer davant els grisos, que hauríem de deixar de queixar-nos i posar-nos a pencar, com si fossim tots uns “perroflautes d’aquests… Ja m’agradaria treballar! Potser no hem viscut el mateix, però realment hauriem d’adonar-nos tots que el nostre objectiu és comú i no distanciar-nos, el nostre objectiu és lluitar pels drets de la classe mitjana-baixa que és d’on venim la majoria de nosaltres.
Cal evitar que ens manipulin i ens posin uns contra altres, que de moment ho estan aconseguint…