Llegia fa uns dies que el portaveu del govern, Francesc Homs, assegurava que el govern de Madrid té “por” d’una consulta sobre el Pacte fiscal (al pobre Pacte fiscal me l’imagino així, a aquestes altures) al poble català. No recordo ara exactament si ho va dir amb un micròfon de peu al davant i enfront un mur de totxana viva mal il·luminat, però resulta poc creïble que el govern de Mariano Rajoy tingui cap mena de por a una consulta que impugnaria als zero coma segons de tancar-se. Per allò que la llei de consultes (una altra que deu voler que la matin, dit sigui de pas) no seria legal.
Francesc Homs, portaveu de la Generalitat / ACN
En qualsevol cas, i deixant de banda les hilaritats de les suposicions del bo d’en Quico Homs, caldria analitzar aquest afany consultiu de Convergència i Unió en un aspecte del qual va fer bandera durant les eleccions de 2010. I durant les eleccions de 2011 a Espanya. I crec que durant les últimes municipals d’ara farà un any també. I segur que Artur Mas també el promet a les reunions de l’escala de veïns (de ben segur que allà té una audiència amb més poder de decisió que al Parlament de Catalunya). I per què? Perquè si en va fer bandera, i va arrasar als comicis, cal entendre que el poble ja va validar sobradíssimament les seves intencions. És de pura lògica, oi?
Bé, potser no tant, és cert. Potser podem considerar que el fet que no obtinguessin majoria absoluta seria un vist-i-plau incomplet. I si tenim en compte l’abstenció, ui, l’aprovació al pacte fiscal comença a minvar radicalment. D’acord, ostres, doncs, hem de fer un referèndum! Oh, coi, però… espera: ¿No va ser el propi govern de CiU, que va dir, després de les generals, quan als dos dies va anunciar un nou paquet de dures retallades pressupostàries amb els funcionaris com a estrelles de l’espectacle, que les noves mesures tenien l’aprovació de la ciutadania perquè les urnes els avalaven? Perquè la gent “ja coneixia el pla” del govern (Recordo que així mateix ho explicitava Gerard Figueres, líder de les JNC, en un debat a Ràdio Barcelona)?
Com és possible que, per justificar les retallades, els nostres dirigents s’emparin en els resultats de les urnes, i en canvi, a l’hora de demanar, d’una punyetera vegada, el pacte fiscal a Madrid, a Artur Mas i companyia els entrin el dolor estomacal i els torçons i necessitin imperativament el suport explícit de poble via costós referèndum? Com s’explica aquest doble criteri, aquestes excuses de mal pagador en un cas, i aquesta fal·lera democràtica en l’altre? La resposta és senzilla: És l’art de l’ambigüitat i el contorsionisme retòric que tant agraden a can Convergència, i en què tan experts són després de vora trenta anys fent la viu-viu. Després del congrés de CDC del cap de setmana, ara diuen que Oriol Pujol i colla s’han tornat “indepes”. Vatua! No en cregueu ni un mot. O si no, ja ho veureu, temps al temps.
Es
31 març 2012
Avui les notícies van plenes de la manca de memòria dels nostres polítics, referint-se a les declaracions de fa uns mesos, del aleshores opositor del Govern i del seu equip, avui president del Govern i la seva segona, dient que ells no estaven d’acord amb l’indult de qui té diners negres!
Potser hem arribat a la clau del per què hi ha una opinió generalitzada respecte a la manca de credibilitat dels nostres polítics, no tenen memòria!
Josep de cal Pep
25 juny 2012
Força bé aquest comentari Marcel, hi estic molt d’acord. Amb un poble tant enamorat de convergències, per ara, no se pas si anirem gaire lluny, ves!. Es necessària una beguda més forta, sobretot a les urnes.