Difícilment voldrien Hollande o Sarkozy entronitzar-se a l’Elisi amb una baixa participació ciutadana als comicis. En la viciada atmosfera de la política europea i amb la crisi del deute en llur màxima acuïtat des de fa tres anys, el millor és guanyar-se el lloc amb la mínima abstenció possible.
Marine Le Pen ahir, celebrant els resultats / EFE
Només el 19% dels francesos cridats a les urnes es va quedar a casa, i s’espera que encara siguin menys a la segona volta. A priori, tot bé, encara que aquesta alta contribució a la salut democràtica dels veïns ha estat contraproduent pel President-candidat. La desafecció general que hi ha amb l’stablishment ha remolcat a gran part de les classes populars al graner de vots de l’ultradretana Marine Le Pen. Tot i quedar lluny dels dos grans partits, el Front Nacional ha aconseguit batre el seu propi rècord de fa deu anys, amb un 18% de les paperetes.
El daltabaix més gran per Sarkozy no és que Hollande hagi capgirat els resultats en poques setmanes, el seu principal maldecap és que s’ha vist arrossegat al fangar per Le Pen –amb un discurs euroescèptic i que voreja la xenofòbia– a canvi de res, cap rèdit. El desfavor s’eixamplarà encara més quan, en un parell de setmanes, aquests estrats socials més baixos l’abandonin a la seva sort davant un conglomerat d’esquerres que recolzarà el PS.
La gent del carrer ha deixat a l’estacada un president que molts titllen de bling-bling, d’ostentós, i assedegat de mostrar com n’és de poderós. El president més presidencialista de la V República ha cavat la seva pròpia tomba.
