Aquesta setmana el Tribunal Especial de l’ONU per Sierra Leona ha condemnat l’expresident liberià Charles Taylor per crims de guerra. És una resolució molt important a nivell històric, ja que és la primera vegada que una entitat internacional condemna un excap d’estat des dels judicis de Nuremberg. Ja tocava. S’acusa Taylor d’instigar les guerres de Sierra Leona entre 1991 i 2002, que van provocar més de 75.000 morts i 2 milions de desplaçats.
L’expresident liberià proporcionava armes a la guerrilla del Front Revolucionari de Sierra Leona a canvi de diamants. I tot i que no se’l considera responsable directe de les matances que es van produir, ha quedat demostrat amb més de 100 testimonis, que era un senyor de la guerra que instigava a matances, violacions, nens de guerra i robatoris.
Charles Taylor es va apropiar d’un milió de dòlars quan era funcionari a Libèria en la dècada de 1980. Va fugir a Estats Units i va tornar a finals dels 80 per prendre partit en la rebel·lió/guerra civil de Libèria. El 1991 esclata un conflicte armat a Sierra Leona i durant tota la dècada Taylor intenta controlar els diamants i recursos naturals proporcionant armament a les guerrilles.
Després de quatre anys de judici, la pena es fixarà el pròxim 30 de maig. Podem estar contents perquè per fi una entitat internacional condemna un cap d’estat per crims de guerra i obre una nova etapa per reclamar la formació d’un dret penal internacional fort, amb poder imparcial suficient com per perseguir crims contra la humanitat. Queda gravat en la història que les matances i atrocitats vàries perpetuades per un estat, no han de quedar impunes. Alhora, també ofereix certa esperança a aquells que porten anys reclamant justícia i reconeixement. No fa falta anar gaire lluny, els crims del franquisme, que continuen impunes, poders que neguen investigacions judicials i identificacions de les víctimes.
Malgrat tot, és una victòria amarga, ja que encara queda molt de camí. Els estatuts de drets internacional de l’ONU, no estan acceptats ni firmats per Estats Units, la Xina, Iraq, Índia, Israel, Cuba i Rússia. Fins i tot els EUA van crear al 2002 l’American Service Members Protection Act, per poder protegir els seus ciutadans d’aquest tipus de judicis. Si les principals potències mundials, ja d’entrada, no accepten la legitimitat d’aquests judicis, malament anem. Sent cínics, qui ha estat jutjat era un expresident africà, no pas un europeu o americà. Les qüestions plantejades durant el judici han estat d’allò més superficials, perquè se centraven massa en el paper de Charles Taylor. ¿I el paper de l’ONU durant els 11 anys que van durar els crims de Sierra Leone?. A qui venia els diamants Taylor? I d’on treia les armes? No es poden oblidar aquestes qüestions.
La condemna de l’expresident liberià obre la porta a uns judicis justos d’altres caps d’estat criminals? Ho veurem amb els pròxims judicis, com el de l’expresident del Sudan, Omar al Bashir, el del líder serbobosni Radovan Karadzic o el de l’expresident ivorià Laurent Gbagbo. La llista és llarga.







