Aquesta setmana farà un any que es va formar el moviment 15M, que es preveu que retorni amb una manifestació massiva aquest dissabte 12. Quan dic retorn, em refereixo a un retorn mediàtic, ja que el moviment, tot i que semblava que el passat estiu ja va apagar les seves crides i pancartes, seguia tant o més actiu que en els seus inicis.
Sí que és veritat que s’esperava una major participació de la societat i una presa de consciència per part del govern, que no només no s’ha produït, sinó que ha derivat en canvis legislatius a Catalunya que afecten a la manera d’organitzar les manifestacions i en la forma de dur-les a terme. El que ha quedat als mitjans i a l’opinió pública (sobretot aquella més allunyada d’internet) és una agrupació de persones dispersa, organitzada horitzontalment però sense idees clares. Que ha sigut molt castigada per les forces del govern (desallotjament de la Plaça Catalunya el 27M, entre d’altres), però alhora no s’ha sabut tractar tampoc a la política (rebuda dels polítics a la porta del Parlament el 15J). Però que no era gaire més que un grup de persones indignades, que tot i reunir l’opinió majoritària sobre l’actualitat social, només es queixaven. Però el moviment 15M ha deixat les grans places per actuar a nivell local.
Ho podeu comprovar a la web Toma la plaza, que recull les accions que es fan a 51 ciutats de l’estat espanyol, amb més de 1037 col·lectius. 1037, que es llegeix aviat. Aquests col·lectius són assemblees, cooperatives i agrupacions de barri, que actuen a nivell local fent un gran servei a la societat. Es poden trobar associacions on els seus membres s’intercanvien serveis sense necessitat de monedes, cercant un “avui per tu demà per mi”. D’altres que s’intercanvien productes de primera necessitat. Un gran recolzament a Plataforma d’afectats per la hipoteca, que amb el suport del 15M s’han evitat més de 200 desallotjaments. Cooperatives com la de deutors de Catalunya (CASX) en la qual els deutors s’agrupen i van en massa a fer front a una entitat financera concreta. Fins i tot una que denuncia arrestos d’immigrants i les seves condicions als centres d’internament per estrangers, que han derivat en investigacions periodístiques com la d’El Periódico, que demanen una major transparència del govern en aquests assumptes i la possibilitat de visitar i mostrar públicament les condicions d’aquests centres. Qui digui que només sortien al carrer a protestar, és que no està ben informat.
Potser no estan assolint els objectius que es van proposar en un principi, però estan fent una gran feina, especialment ara que s’està eliminant progressivament l’estat del benestar. Alhora també han retornat a l’opinió pública debats intensos sobre la relació entre el poble i l’estat, el sistema de govern, el control de l’economia o la UE. També han demostrat que es poden crear organitzacions amb estructures horitzontals i que funcionen, des d’una total transparència. Només heu de passejar una mica per la web de Toma la plaza, que veureu resums d’actes, debats d’assemblees, accions…
El moviment 15M, encapçalat per Democràcia Real YA (DRY) diuen que acabarà en partit polític, semblant als partits pirates europeus. Aquestes últimes setmanes se n’ha parlat molt perquè part de l’agrupació ha decidit registrar-se com associació tot i que en la seva fundació van dir que no derivaria en partit polític. llavors s’ha generat gran controvèrsia a la xarxa, amb alguns augurant la fi del moviment per baralles de poder i altres tonteries. Crec que pel fet d’haver generat un debat, ja ha valgut la pena. Potser no han assolit els objectius que s’havien plantejat en un principi, però tampoc és dolent. Es poden reformular les coses i tornar-ho a intentar, a més a més, ja no estem sols. El moviment ha calat a altres països, i el proper dissabte s’espera una gran crida, que potser significa un nou rumb del moviment. A veure què passa.







