El diumenge 20 de maig es va convocar una manifestació en defensa del dret a treballar de les persones discapacitades, arran de la retallada del govern espanyol d’un 56% en polítiques actives d’Ocupació a Catalunya. Hi van acudir unes 15.000 persones, amb el lema “Això sí que no”. L’acte va rebre el suport de membres de la Societat Civil catalana i també de la classe política, que va ser força xiulada.
La llei mana que l’Estat financi com a mínim el 50% del sou mínim interprofesisonal de les persones amb discapacitat o trastorn mental que treballen en Centres Especials de Treball (CET). Els últims pressupostos presentats pel govern del PP no arriben a aquest 50%, per tant, estan incomplint la llei. Alhora, Catalunya percep una quantitat inferior que d’altres comunitats, fet injustificable donat que Catalunya és el territori de l’Estat que més ha progressat en la integració: concentra un terç de tots els contractes laborals de persones amb discapacitats d’arreu d’Espanya.
Aquesta retallada pot afectar els CET, deixant sense feina més de 2500 discapacitats i persones en risc d’exclusió social. Sense el suport de l’administració no podran pagar els sous i algunes entitats ja han presentat un expedient de regulació d’ocupació. També comporta la reducció de programes formatius. Gran nombre d’entitats tancaran el seus serveis i deixaran d’atendre més de 3500 persones, i es calcula que més de 300 professionals perdran el seu lloc de treball. Aquelles persones que tenien feina gràcies als CET es quedaran a casa sense poder treballar. Aquest canvi afecta la seva salut a causa de la pèrdua d’hàbits i afectarà a les seves relacions socials.
A la llarga, l’administració haurà de dedicar més diners a aquest sector de la població, perquè deixen de contribuir i passaran a dependre totalment dels serveis assistencials. És a dir, es tracta d’una mesura que a curt termini pot suposar una millora per a l’administració, però que a la llarga comportarà una major despesa.
S’ha de destacar que la manifestació va ser tot un èxit, perquè els organitzadors no esperaven tanta participació. No obstant, sí que he apreciat una menor cobertura dels mitjans. La notícia no té una presència destacada als diaris online i, fins i tot, en alguns no la podreu trobar. El que més m’ha sorprès són alguns dels comentaris de la notícia. Sóc conscient que sota l’anonimat hi ha gent que és molt mal educada -potser ens hem tornat tots molt egoistes, no ho sé-. El cas és que hi havia vàries persones que es queixaven de no tenir feina i no tenir els mateixos drets que els qui treballen als Centres Especials de Treball i, per tant, creien justa la retallada.
Aquest sector de la població no té les mateixes oportunitats per accedir a un lloc de treball que la resta de la població. És completament lògic que l’administració faci un esforç per cobrir aquesta manca i fomentar la igualtat, encara que sigui a base de discriminació positiva. Quan arribi el dia en què no es necessitin entitats que dialoguin amb empreses per oferir feina als discapacitats, i aquests puguin accedir a qualsevol lloc de treball igual que la resta de la població, llavors sí ens podrem queixar.








