Existeix un territori a Europa, que no ocupa gaire més de mig quilòmetre, però té la gran funció (segons per qui) d’administrar els assumptes de Déu a la terra. Un territori en el qual hi ha tanta solidaritat entre els companys que si fas quelcom malament, intentaran que no surti a la llum perquè ells saben com han de funcionar les coses i potser a ulls internacionals no els entendríem. Només Déu els pot jutjar i ell és molt misericordiós. En el cas que hagis obrat malament no et preocupis, podràs arribar a un acord amb la teva empresa, que és alhora el teu estat, jutge i policia, i és que en família ens entenem tots millor!
El Vaticà, apart de gestionar els assumptes de Déu, és una font inacabable de recursos pel cinema i literatura conspiratòria. Tot el que puguis imaginar, ho supera. El que més em sorprèn però, és que es diu que el catolicisme està en retrocés i que l’Església cada dia té una imatge més deteriorada, però van sortint escàndols i escàndols i els va esquivant força bé. Han sortit airosos de tants problemes, que em dóna la sensació que ja s’ho prenen amb ironia. Fins i tot quan els periodistes els pregunten per nous escàndols ells contesten amb un “vàrem tenir aquest problema en el segle XIII”, amb una institució de 2000 anys, ja poden anar tirant d’arxiu. Dies després de la detenció de Paolo Gabriele, suposat corb que ha filtrat correus del Papa, un bisbe va dir “Varem tenir problemes semblants i sempre hem sortit endavant. Potser el que canvia ara és la velocitat i magnitud de la difusió de la notícia. Això i no la seva gravetat és el que fa gran el problema.” Doncs aquest any els “problemes” no només són grans, sinó que s’acumulen:
El Papa Ratzinger a la Santa Seu / TRRSF.COM
Primer va aparèixer la filtració de documents del majordom de Benet XVI, Paolo Gabriele, en la qual es mostrava una lluita ferotge en la cúpula del Vaticà per prendre el poder quan el Papa mori. Aquesta lluita anava des d’un complot per assassinar al Papa, fins a destitucions de rivals per part del secretari d’estat Tarcisio Bertone. Una violenta lluita de poder per representar una església. Ja gairebé s’ha passat pàgina, només resta saber per què i sobretot per a qui Gabriele ha fet pública tota aquesta informació.
D’altra banda tenen el cas de l’Emanuela Orlandi, de 15 anys, filla d’un treballador del Vaticà, desapareguda el 1983. La seva família sempre ha demanat responsabilitats al Vaticà i només ha obtingut silenci. El passat maig, en una trucada a un programa de televisió italià que busca persones desaparegudes, una font anònima deia que el cos de la noia és a la tomba d’Enrico De Peris, capo de la màfia italiana. La tomba es troba curiosament a la basílica de San Apolinar, on només hi ha enterrats bisbes (i De Peris). El fet que un mafiós estigui enterrat amb bisbes ja és curiós, però el més intrigant són les informacions que s’han anat coneixent sobre aquest cas. Se sap que el model i matrícula del cotxe amb el que De Peris suposadament va segrestar la noia, pertanyia a un del directius del Banc Ambrosiano. Aquest banc, molt proper a l’Institut per Obres de Religió (IOR), va fer fallida l’any 1982 i va acabar amb l’assassinat, sense resoldre encara, d’alguns dels seus mandataris. De moment, s’ha ordenat la profanació de la tomba De Peris i la investigació apunta a un bisbe pedòfil que va marxar a Estats Units en els 90. El Vaticà segueix responent amb un silenci.
Finalment, aquest cap de setmana ha esclatat un altre escàndol, que apunta a l’Institut per Obres de Religió (IOR), més conegut com a Banc del Vaticà. El dia abans que es denunciés públicament al corb Paolo Gabriele, es va destituir al president de l’IOR Gotti Tedeschi. En un principi, la cúpula del Vaticà va fer creure a la premsa que Tedeschi estava relacionat amb els anomenats “corbs”, persones que filtraven secrets oficials. El van acusar d’immoral, de no saber gestionar l’IOR i de perdre la confiança de tota l’administració. No obstant, la cosa no anava per aquí. Fa un parell de dies la policia va anar amb un ordre d’escorcollament a casa de Tedeschi per buscar proves sobre un assumpte de comissions il·legals de la venta d’helicòpters a l’Índia que implicava la Lliga del Nord. No van trobar el que buscaven, però van descobrir quelcom més important. Tedeschi sap coses de la Santa Seu que són prou greus com per creure que el poden assassinar. Per aquest motiu, va fotocopiar informes, cartes, correus electrònics i va escriure dues llistes d’amics i enemics que tenia. Va donar l’odre a la seva secretària de donar els arxius a un advocat i a un periodista amics, i una altre còpia a Benet XVI, en el cas que fos assassinat. La policia però, s’ha avançat.
Gotti Tedeschi / ELESPECTADOR.COM
Gotti Tedeschi va arribar a la presidència de l’IOR l’any 2009, molt proper a Benet XVI. El nou banquer de Déu tenia la intenció de regular la banca vaticana i fer-la més transparent. Sobretot arran d’una investigació que es va iniciar el passat setembre per la transferència de 23 milions d’euros que no s’ha declarat a l’administració. Tedeschi, investigant comptes de no religiosos, va descobrir que n’hi havia alguns de xifrats. Darrera d’aquests, va trobar empresaris, polítics i fins i tot Matteo Messina Denaro, nou cap de la Cosa Nostra. Tot això en el Banc del Vaticà, organització que es dedica a administrar els assumptes de Déu i actualment (no se sap des de quan) també els assumptes d’altres.
Ara està en mans dels carabinieri investigar tots els arxius de Tedeschi i fer-los públics o no. En un principi, quan vaig llegir la notícia vaig pensar, “per fi, potser per aquí poden començar a netejar tota aquesta administració”, però no serà així. Espero equivocar-me, però no crec que tingui gaire transcendència, més enllà d’alguns articles donant noms, situacions, vincles, etc. Fa tres anys, al 2009, Gianluigi Nuzzi va publicar una investigació periodística anomenada Vaticano S.A. en la qual s’expliquen les finances del Vaticà, la corrupció, els comptes secrets de polítics, mafiosos i empresaris en els últims 20 anys. Aquesta informació la va treure d’uns documents que el bisbe Renato Dardozzi, molt proper a Joan Pau II, va dipositar en un banc suís i que van ser entregats a Nuzzi. És a dir, aquest blanqueig de diner per part de polítics, empresaris i mafiosos, ja existia se sabia fa tres anys i no ha comportat cap acció més enllà d’una “política de transparència” per part del Vaticà. Què canvia el fet que aquesta informació la tingui la policia? Passarà com una anècdota més, una petita tempesta en el dia a dia de l’empresa més antiga del món, per la gràcia de Déu.
