Kravitz va captivar el públic amb els seus clàssics / LARA VILLALÓN
Black and White America, és la terra de Martin Luther King i Kennedy, però també és terra de funk, soul i rock. Dues concepcions que s’entrellacen de manera molt encertada en l’últim disc de Lenny Kravitz. És difícil moure’s per diferents estils i influències i fer-ho bé, però el novaiorquès va esvair tots els dubtes aquest passat diumenge al Sant Jordi Club.
Amb una pista a rebentar i amb una calor humana in crescendo van sortir ben puntuals els teloners DjNano i DJFonsi Nieto. Sí, el motorista retirat es dedica a fer bolos com a DJ amb un estil molt particular. DjNano i un home que ni tan sols van presentar, anaven punxant les cançons i animant el públic mentre Nieto tocava algun botó o portava begudes als companys, una exhibició d’habilitats “apostoflant”, que diria Jordi Robirosa. Malgrat tot, van saber encendre un públic ansiós, amb temes de Red Hot Chili Peppers, Nirvana, Guns N’ Roses i The White Stripes, entre d’altres. Fer de teloner en concerts de masses és una gran oportunitat per a què molta gent et conegui i crec que els organitzadors haurien de tirar més de grups d’aquí, que n’hi ha i són molt bons, enlloc del Dj de torn.
El músic novaiorquès va actuar acompanyat de tota una banda / LARA VILLALÓN
A les deu, molt puntual, es van apagar els llums i es van encendre les càmeres per gravar l’entrada del monstre de la música. Lenny Kravitz, acompanyat d’una banda increïble: bateria, saxo, trompeta, trombó, teclat, baix i guitarra, va començar el show amb el tema més funk de l’últim àlbum, Come on get it. Seguit d’antics èxits com Always on the Run i American Woman. A continuació, el trompetista Ludovic Louis va fer un increïble solo i Kravitz va seguir amb èxits com It ain’t over ‘til it’s over, Mr.Cab Driver, Black and White America (tema que dóna nom a l’últim àlbum) i composicions més lentes com Fields of joy, Stand by a woman, Believe… tot acompanyat d’imatges en moviment en unes pantalles gegants darrere de Kravitz, que fluïen al ritme de la música. Cal destacar l’energia del novaiorquès, que en la seva gira per Europa està actuant cada dos dies i tot i així ofereix un espectacle increïble, amb una interacció constant amb el públic.
Kravitz es va lluir amb una col·lecció de guitarres que deixava exhaustes després de cada cançó, acompanyat sempre de Craig Ross i Gail Ann Dorsey, guitarra i baix respectivament, que també han tocat amb artistes com Bb.King, Eric Clapton o David Bowie. El públic va esclatar en una catarsi amb els temes finals, Stand, Rock Star City Life, Where are we runnin’, Fly away i Are you gonna go my way, que van deixar afònic més d’un. Finalment, entre crits de “we want more” i “Lenny”, el cantant va reaparèixer acompanyat de Craig Ross per tocar, asseguts a l’escenari, I belong to you. Lenny Kravitz va acabar el concert amb Let Love Rule, en un bis corejat per tot el públic que va durar uns deu minuts. Fins i tot va baixar de l’escenari per cantar entre el públic i va arribar a la taula de so del mig de la pista, on va corejar el tema amb el públic del fons del Sant Jordi Club. Increïble. Visca els acústics en directe i la gent compartint una mateixa música.
