Un any de romanticisme
Goethe va escriure fa dos-cents cinquanta anys una novel·la que diuen que està bastant bé. Werther, un jove artista, s’enamora d’una noia, Charlotte, promesa amb un altre home, més gran, amb qui després…
Les dimensions de la música
No vaig desenvolupar el gust per la música fins que ja era adolescent. De petit, ma mare em posava discos de la Madonna, del Michael Jackson, i d’altres artistes més donats a la…
Setmana Santa per a homosexuals i avortistes?
S’acaba una altra Setmana Santa, l’enèsima des que el món és món i la religió és el que és. Com cada any, els costalers andalusos han lamentat la pluja que els ha impedit…
Eradiquem la violència, però eradiquem-la tota
No m’imaginava, quan vaig decidir acostar-me a la manifestació convocada a Barcelona per UGT i CCOO, que acabaria corrent amunt i avall pels carrers del centre de Barcelona. No seré tan hipòcrita com…
Quico Homs ha de menjar cues de pansa
Llegia fa uns dies que el portaveu del govern, Francesc Homs, assegurava que el govern de Madrid té “por” d’una consulta sobre el Pacte fiscal (al pobre Pacte fiscal me l’imagino així, a…
El reportatge, antídot al fast food
Vivim en el món de la imatge, del remix, de la postmodernitat, del tot gratis i el tot ràpid, el videoclip, el whatsapp, el tot ràpid, no, el tot immediat. La imatge ho…
Tenim el Polònia que volem?
En les converses de sobretaula acostumen a aparèixer els debats més acalorats i inspirats. Les veritats, les mitges veritats i les distorsions conviuen al moment, però sempre és interessant extreure’n conclusions, més enllà…
El tot gratis i el futur del periodisme
És massa fàcil. Sí, massa. La paròdia del Polònia del 9 de febrer, on Antoni Bassas es descarregava un capítol de La Riera en tres segons a l’ordinador és sensacional. Tu tecleges al…
Estimat 2012…
He dormit poc i estic cansat. S’acaba l’any i en comença un de nou. Com cada any, ves. S’ha acabat un any de retallades i en comença un altre de retallades. Comencem a…
L’harakiri del PSC
El subjecte es posa de genolls. Agafa una katana, apunta cap al seu propi estómac i s’esbudella amb decisió. Alhora, una altra persona, armat amb una altra espasa japonesa, degolla el primer subjecte…
17 maig 2012
Marta Farré — Doncs jo la vaig anar a veure i la vaig trobar del tot cursi i patètica, intentar maquillar un guió...
12 maig 2012
Lydia Millán — Com m'agradaria conèixet,Carles. Tens un"noséke" que m'accelera els sentits
9 maig 2012
joana santamans — Hola guapa! moltes gràcies!
Ha estat una sorpresa! estava ordenant els articles de premsa a on surto i he trobat...
26 abril 2012
Isabel — Excel·lent
21 abril 2012
jacinto — Está muy bien. esta entrevista. Y el libro promete. Felicidades por haber conseguido entrevistarlos.
