El Mas que es mossega la cua
L’onanisme convergent que tendeix a agafar embranzida i parlar de la dicotomia entre hisenda pròpia/estat propi o partir peres amb Madrid es va tornar a estavellar amb la realitat el passat diumenge al…
Què coi passa?
Després de publicar Españistán l’any passat, en què analitzava les causes de la crisi econòmica entre 1998 i 2008, Aleix Saló torna a la càrrega amb Simiocràcia. Crònica de la Gran Ressaca Econòmica, i ho ha…
Tabac sense marca; una solució?
En el món del capitalisme de lliure mercat, neoliberalisme, competència sense coaccions i no sé quants termes més, cada vegada que un estat o un organisme superior imposa una norma sobre un sector…
El Rei maquiavèl·lic
Joan Carles I no ha destacat mai per la seva intel·ligència. Més aviat el contrari. L’etiqueta de campechano vindria a ser un eufemisme inventat per sectors monàrquics per dir que és una mica…
El tret al peu de l’Argentina
La crisi ho trastoca tot. Allò que semblava intocable fa uns anys, ara no són més que paraules d’alta volatilitat. I no em refereixo als programes electorals, aquells que abans d’escriure’s ja saps…
L’Emperador
Quan el periodista Ryszard Kapucinski és enviat a Etiòpia per cobrir la revolució i caiguda de l’emperador Haile Selassie l’any 1974, descobreix que les causes d’aquella revolució van molt més enllà del present…
Bruselas, ciudad bloqueada
La semana pasada, el asesinato de un trabajador del Servicio de Transportes de la capital belga desencadenó una huelga de todo el transporte público de la ciudad. Durante casi una semana los usuarios…
La importància de marcar l’agenda
Tant li fa la mà estesa de Pere Navarro, tampoc importen les súpliques de diàleg d’Oriol Junqueras o les crítiques de Laia Ortiz. Artur Mas té la paella pel mànec. Any i mig…
El hierro de la dama se fundió
En enero leí un artículo muy interesante de Manuel Vicent sobre Margaret Thatcher, a la que tildaba de “mujer que soltó a los perros de la codicia”. Me parece una visión más adecuada, hoy…
Qui la fa, no la paga
Als Estats Units està força estès el càlcul d’ingressos propis a partir de quan es comença a treballar per a un mateix, calculant la proporcionalitat dels impostos com a feina per a l’Estat….









