Os tengo un poco abandonados debido a los exámenes, pero esto no puede ser, así que os cuelgo un poema que hice hace poco para un programa de radio que está montando un compañero de clase, La Veu de l’Intèrfon. ¡Espero que os guste!
Condó meu on estaràs?
tu que ets de pell tan fina,
d’elasticitat provada
i untat de vaselina.
Tan lluny ja sembla aquell dia,
que et vaig deixar tirat,
desprès d’estar amb una mossa,
en un maco descampat.
Vaig anar a objectes perduts,
per a veure si et trobava,
doncs el que s’usa un cop,
es pot usar una altra vegada.
No penseu pas malament!,
tinc l’higiene d’un marquès,
no me’l poso amb el potingue,
jo me’l poso del revés.
I la noia em va dir no,
que condons aquí no arriben,
i picant-me bé l’ullet,
em va portar a la rebotiga.
Però no tenia condons,
ni gruixuts ni de pell fina,
on són quan realment calen
les campanyes contra el sida?
Més condons de promoció!
de la Generalitat,
que es folla cada dia,
no quatre dies comptats.
Ja no sé on estaràs,
condó meu de tuttifrutti,
espero que tinguis sort,
qui t’agafi que et disfruti!
